diumenge, 13 de setembre del 2009

Rupit

Aprofitant la festivitat de la diada de Catalunya vàrem anar a Rupit.
Rupit és un poble amb carrers empedrats, cases dels segles XVI i XVII i amb un pont penjat de fusta que dóna entrada a la vila.
L’entorn de Rupit està format pel meravellós i jo crec que desconegut paisatge de Collsacabra.
Pels caminants, cal dir que hi ha un sender molt recomanable d’aproximadament 8 Km que surt de Rupit i va fins al també bonic poble de Tavertet.

dissabte, 5 de setembre del 2009

RECORREGUT PAISATGISTIC PER GALICIA

El meu recorregut per Galícia va començar al parc natural de les fragas de Eume, molt a prop de la població costera de Pontedeume. Diversos senders et faran gaudir de bosques d’Eucaliptus i rius d’aigua cristal·lina.
El meu itinerari va continuar pel litoral al noroest de la província de A Coruña. Així es que per la denominada Costa Da Morte vaig arribar fins a Fisterra, des de aquest lloc vaig gaudir de les espectaculars vistes que es veuen des de el seu far.
Després de passar un dia A Coruña realitzant les visites típiques (La Torre de Hèrcules, el Castell de Sant Anton, Museu Domus, etc...) vaig arribar fins a la ciutat que a mi en va agradar més de Galícia, i que és Santiago de Compostela. En aquesta ciutat a part de visitar la seva famosa Catedral, podràs gaudir i divertir-te pels seus encantadors carrers plens de vida a totes hores. De dia el seus carrers estan plens de peregrins i durant la nit podràs escollir un lloc on anar a sopar entre els innumerables restaurants i bars de tapeos. No deixeu de visitar el mercat amb les parades de les paisanes que venen a vendre els seus productes casolans.
Hi han dues construccions que delaten l’essència de la arquitectura popular gallega i que son els cruceiros i els hórrreos. És pot veure una bona mostra d’aquestes edificacions al petit poble de Combarro.
El meu viatge a Galícia va acabar a Cangas de Morrazo, situat a l’altra costat de la ria de Vigo. Una excursió molt recomanable des de aquesta localitat és navegar en vaixell fins a les illes Cíes.

dijous, 6 d’agost del 2009

PARQUE NACIONAL DE ORDESA: El cor del Pirineu Aragonès

L'home que afronta el desafiament de la muntanya sempre manifesta respecte i reverència davant del poder de la naturalesa.A la muntanya ens enfrontem a condicions extremes, però també a les nostres virtuts i defectes. El coneixement es converteix en el bé mes preat.


A pocs quilometres de les localitats de Broto i Torla es troba el Parque Nacional de Ordesa, uns dels enclavaments més espectaculars del Pireneu Aragonès.



diumenge, 19 de juliol del 2009

Camí de Ronda (Sant Antoni de Calonge – Platja d’Aro)

El dissabte 4 de juliol, la meva dona i jo vàrem descobrir l’autèntica Costa Brava. Dic l’autèntica, perquè és de la que sempre haviem sentit parlar; però fins a aquest dissabte del mes de juliol en que la meva dona i jo carregats amb motxilles i disposats a caminar una bona estona, no l’haviem descobert.
Així és que aquell matí calorós vàrem fer la travessia del camí de Ronda que va de Sant Antoni de Calonge a Platja d’Aro.
Recórrer aquest sender és un plaer pels sentits. Roques que surten del mar, el bosc que s’endinsa pràcticament fins al mar, cales petites on es pot descansar i gaudir de la pau i tranquil·litat que et dóna la immensitat del mediterrani.












Els altres Egipcis



Tots coneixem la gran riquesa patrimonial i històrica d’Egipte (piràmides, temples, museus, vall dels Reis... ).
Quant es visita Egipte, un té la sensació que és un país bolcat amb el turisme, fins al punt en que sortir a fer una passejada pels carrers de qualsevol ciutat és angoixant, ja que tothom et vol vendre algun objecte.
Malgrat tot no crec que sigui un fet diferencial que defineixi el caràcter dels Egipcis, simplement és un acte de supervivència del dia a dia. I per a trencar el tòpic d’Egipci “pesat” que et vol treure diners, durant la meva visita a Egipte vaig conèixer a Mustafà (veure foto). Aquesta persona, que la vaig conèixer d’una manera casual, ens va acompanyar als meus companys de viatge i a mi, al seu poblat situat a l’illa Elefantina. Mustafà es va mostrar com una persona gentil, divertida i en cap moment ens va demanar res.

divendres, 17 de juliol del 2009

Costa Rica. PURA VIDA !

Costa Rica, un país per a disfrutar de la naturalesa i de la seva gent.

La salutació de la gent de Costa Rica defineix, sense cap mena de dubte, la seva filosofia de vida, que transmeten a tothom sense demanar res a canvi: PURA VIDA.

Passejar pels canals de Tortuguero, observar animals a qualsevol hora del dia, veure volcans, relaxar-te a les termes, contemplar els inmensos boscos i banyar-te al Carib o al Pacífic són algunes de les activitats a fer en aquest meravellós país.