La vila de Besalú està situada a la comarca de la Garrotxa. Podem accedir a aquesta vila caminant des de l’aparcament a través del majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià.
Besalú fou la seu d’un important comtat independent. Compta amb un conjunt historico-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d’aquest conjunt l’antiga església del monestir de Sant Pere del segle XII; l’església de Sant Vicenç del segle XII, on es conserva una capella gòtica lateral dedicada a la Vera Creu; la façana de l’antiga església hospital de Sant Julià del segle XII; la Casa de Cornellà, monument romànic del segle XII i la sala gòtica de la Cúria Reial. Cal destacar també el call jueu.
Oñati
La nostra estada de quatre dies a Oñati (concretament al hotel situat al Santuari d’Arantzazu) ens va donar l’oportunitat de practicar senderisme per les nombroses rutes que surten del Santuari i que es troben dins del Parc Natural d’Aizkorri.
Passejant pel barri històric de la Vila d’Oñati varem descobrir diferents edificis de gran importància històrica com La universitat de Sancti Spiritus, Parròquia de San Miguel, Monasteri de Bidaurreta i la Casa-Torre de Lazarraga.
Entre algunes de les activitats que varem poder fer, cal destacar la visita al poble de Idiazabal i com no podia ser d’una altre manera varem poder fer una degustació del formatge Idiazabal dins del seu museu.
BilbaoLa nostra visita d’un dia a la capital de Bizkaia va transcorre durant el matí amb una visita a la Catedral i al Casc Vell. Després de dinar un tramvia ens va portar fins al museu Gunggenheim on varem passar tota la tarda explorant els diversos espais i exposicions d’aquest museu.
San SebastianEl nostre hotel situat a la platja de Ondarreta ens va oferir l’oportunitat de fer llargues passetjades pel passeig marítim de la Concha, i continuar per la platja d’Ondarreta fins a un espai únic i irrepetible anomenat Peine del Viento, un dels racons més bells de la ciutat i obra de l’arquitecte Luis Peña Ganchegui i de l’escultor Eduardo Chillida.
A aquesta bonica ciutat varem estar 2 dies durant els quals van visitar els llocs més típics com el Monte Urgull , El Palau Miramar, El Castell, el Casc Vell...
Cal dir que Donostia val la pena visitar-la solament per la seva gastronomia, la cuina basca al igual que els “pitxos” son mundialment coneguts.
Viatge per Bèlgica amb l’objectiu de visitar Bruseles i les principals ciutats de Flandes.
El nostre allotjament va ser al hotel HUSA PRESIDENT. Aquest hotel està situat estratègicament a la Capital de Bèlgica, a prop de l’estació de tren de Bruseles Nord ja que et permet traslladar-te a qualsevol de les ciutats de Flandes més importants en un temps no superior a 1 hora.
Vull senyalar a aquesta introducció que no es pot tornar de Bèlgica sense provar els gofres, les patates fregides, els muscles i visitar les nombroses xocolateries que et trobares a qualsevol lloc del país.
-->
BRUSELES
A part dels principals punts turístics com son la Grand-Place, el Atomiun i el Manneken-Pis és recomanable apropar-se per tal de gaudir de la gastronomia al barri Marché Aux Poissons, visitar els edificis institucionals de Europa del barri Europeu o anar de compres a la Rue Neuve
.
-->
BRUGES
La bellesa de les seves case
s, l’encant dels seus canals, l’orgull dels seus vells edificis, fan de la urbe un destí imprescindible pels amants de la bellesa i de l’art. Des de l’any 2000, Bruges és Patrimoni Mundial de la UNESCO. Va ser una metròpoli potent amb un gran poder econòmic que es va venir a baix quan va perdre la seva qualitat de portuària.
-->
AMBERES
Només a 50 Km de Bruseles, Amberes, amb 500.000 habitants, és la segona ciutat més important de Flandes. Està situada a la vora del río Escalda. Perdro Pablo Rubens és el símbol d’Amberes de tal manera que
hi ha molts llocs en que es nota la seva presencia. Hi han obres seves a la Catedral de la nostra senyora, i al museu conegut com Casa Rubens.
A Amberes es troba una de les comunitats jueus més importants de Europa. Van ser ells precisament quins van iniciar el negoci dels diamants, actualment de gran importància.
GANTE
A aquesta ciutat es troben els rius Lys i Escalda. Aquesta bonica ciutat és la cuna de Carlos V, i la ciutat flamenca amb major nombre d’edificis històrics.
Gante te cinc abadies, tres beaterios i divuit museus, entre els que destaca el SMAK o museu d’Art Contemporàneo, el museu del Disseny i el museu etnològic.
Personalment és la ciutat de Flandes que més m’ha agradat, pel seu ambient bohemi, els mercats, els canals i el castell que es troba al mig de la ciutat.
Unes de les opcions que hi han per anar fins al Santuari de Nuria és pujar amb el cotxe des de Queralbs per un camí de terra fins a Fontalba i des d'allà començar a caminar per un sender GR que ens portarà a Nuria en aproximadament 1 hora i 45 minuts.
En aquest recorregut podem observar com es formen els torrents de Fontalba a través de l'aigua que surt literalment entre les roques de la muntanya.
Es poden veure unes magnifiques vistes de la Vall de Nuria i si realitzem la caminada a finals de la primavera o l'estiu podem gaudir d'una extensa i bonica vegetació.
Aquesta sortida de Setmana Santa teníem previst anar a un lloc de destinació què per raons que ara no explicaré i què no té la menor importància, no vàrem arribar-hi.
El lloc de destinació dels nostres quatre dies de vacances els vàrem passar d’una manera casual i sense pensar-ho a València.
Hi ha un tòpic que diu que la improvisació et fa viure les experiències amb més intensitat i en aquest cas va ser cert.
D’aquesta manera, improvisant sobre la marxa, van arribar primer al centre històric de València, després a la Ciutat de les Arts i les Ciències i per últim al Parc Natural de l’Albufera, on vàrem tenir la sort de menjar una molt bona “paella abanda” al restaurant El graner del Palmar.
La primera festa popular de l’any i més important és, sense cap mena de dubte el carnestoltes.
Aquest diumenge vaig tenir l’oportunitat de gaudir del carnaval vilanoví. Un dels carnestoltes amb més història i tradició que existeixen avui en dia a Catalunya. Els ciutadans de Vilanova i la Geltrú van fer cas omís a l’ordre dictada pel general Franco el 3 de febrer de 1937, que prohibia el carnaval a tot el territori espanyol. Primer de forma camuflada i més tard obertament, els vilanovins van continuar celebrant el carnestoltes.
Ho que més m’ha sorprès és com tota la població participa en aquesta festa, engalonant els balcons amb mantons, globus, etc.…
Aquest diumenge al matí les comparses després de recórrer els principals carrers de la població es troben a la plaça de la vila, i un cop allà al son de la música comença la guerra de caramels. És un esclat de colors, sons i sobretot diversió que val la pena viure.