Permeteu-me que comenci aquesta entrada del bloc amb
aquesta frase pel record del meu amic Marcelo de Badajoz “una vez más, nefasta jornada para los equipos emeritenses”.
Aquesta setmana santa del 2016 vaig viatjar a Extremadura
acompanyats de la meva família. Per motius laborals jo vaig ser l’últim en
arribar a Badajoz, el primer lloc de destí. Per aquest motiu no vaig tenir la
oportunitat de visitar aquesta ciutat, però si que vaig poder compartir un
dinar acompanyat de la meva família i uns amics de Badajoz. Havent dinat ens
traslladem a una devesa per observar els porcs de pota negra, dels quals
s'extreu els deliciosos pernils de gla. La nostra ruta continua fins al poble d’Olivenza.
Tot seguit vàrem continuar la ruta prevista per fer nit a Mérida.
 |
| Pont sobre el riu Guadiana |
 |
| Vista General de Badajoz |
 |
| C/ Paseo Fluvial |
 |
| Dehesa a Badajoz |
La ciutat d'Augusta Emerita, va ser fundada per ordre de
l'emperador Octavio Augusto l'any 25 a. C., per acollir als soldats de les
guerres càntabres, veterans de les legions V Alaudae i X Gemina. Des del
principi va ser una ciutat emmurallada, en la qual tenien especial interès els
edificis d'espectacles públics, (Teatre, Amfiteatre i Circ), a més dels Fòrums,
temples, termes, embassaments i altres edificacions que es van integrar a la
ciutat, amb els edificis d'habitatges i les places públiques. Especialment
rellevant va ser el pont romà sobre el Guadiana, un dels més llargs de
l'imperi, que es va convertir en un important nus de comunicacions. L'arribada
dels visigots va continuar mantenint la seva importància i va ser després de la
presència dels àrabs quan comença el declivi de la ciutat, quedant pràcticament
relegada a l'ostracisme fins al segle XX. Des de 1993 Mèrida ha recobrat la
seva grandesa ja que al desembre d'aquest mateix any va ser declarada Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO.
Actualment Mèrida s'ha convertit de nou en el centre
econòmic i polític, administratiu i cultural que va ser en una altra època, ja
que des de 1983 és la seu de la Capital de la Comunitat Autònoma d'Extremadura.
Amb una població censada en gairebé 60.000 habitants, és una ciutat en
creixement on el visitant pot descobrir el seu llegat històric al mateix temps
que gaudir dels seus costums, gastronomia, naturalesa i oferta cultural.
 |
| Teatre Romà |
 |
| Teatre Romà |
 |
| Pont Romà |
 |
| Muralla Alcazaba |
El nostre últim dia a Extremadura va estar dedicat a la
visita de de Guadalupe. Situada a la comarca cacerenya de les Villuercas,
Guadalupe és un poble de carrers empedrats i cases d'arquitectura tradicional que
alberga monuments de gran valor, entre els quals sobresurt el Santuari Monestir
de La nostra Senyora de Guadalupe, declarat Patrimoni de la Humanitat.
El Monestir de Guadalupe és un monument de notable
importància: Va ser el principal Monestir de l'Ordre Jerónima, és un exponent
excepcional de l'arquitectura per la seva diversitat i varietat d'estils
(destaquen el Temple, Claustre Mudèjar i templet, aquest últim únic al món),
vinculat a la història mitjana i moderna d'Espanya per la seva relació amb els
reis Catòlics, protagonisme d'excepció amb l’evangelització i conquesta
d'Amèrica, centre cultural de primer nivell, centre de recerca i ensenyament
(escola de medicina, botica, scriptorium…), tallers de diversa índole (brodats,
orfebreria), biblioteca amb un fons extens i ric, centre de peregrinació i hostatgeria.
 |
| Monestir de Guadalupe |
 |
| Claustre Monestir de Guadalupe |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
| Arc de Sevilla |
 |
| Fuente de los tres caños |
