dimarts, 22 d’agost del 2017

REPUBLICA POPULAR CHINA ( Beijing - Shanghai )

(08-08-2017 / 22-08-2017)

La primera impressió que vaig tenir quan vaig arribar a la Xina va ser la immensitat de metres quadrats que ocupen les instal·lacions de mitjans de transports, ja siguin aeroports o estacions de trens, així com la gran quantitat de persones que fan cua o s’estan movent d’un lloc a un altre, la qual cosa et dificulta bastant el desplaçament per aquests llocs. Bé, aquesta primera impressió està molt relacionada amb el fet que el cens de població actual de la Xina, és de més de mil tres-cents milions d’habitants.

Beijing i Shanghai són dues de les ciutats més poblades del món. Cada any el seu índex de creixement poblacional és dels més alts del món. De seguida t’adones per la diversitat de persones amb faccions físiques diferencials que l’augment de població, està format majoritàriament per persones vingudes d’altres regions de la Xina. Sobre tot a la ciutat de Shanghai es pot observar el gran nombre de gratacels que es continuen construint, engrandint cada dia més la ciutat d’aquests edificis de disseny modernista al centre, i d’aspecte més auster als barris perifèrics.

Durant la meva estança en aquestes dues ciutats, he pogut comprovar com existeixen veritables dificultats en la mobilitat de les persones. Carreteres col·lapsades de cotxes, carrers inundats de persones a les que tens que anar esquivant si vols avançar, autobusos plens a vessar i estacions de metro en la que la gent havia de fer cua fins i tot a les escales d’accés les andanes per poder entrar als vagons. Totes aquestes visions que he viscut em fan reflexionar sobre les condicions de vida d’aquests ciutadans i, la viabilitat del nivell actual d’augment de població.

BEIJING

De les tres ciutats que vaig visitar a la Xina, la que més em va agradar sense cap mena de dubte va ser Beijing. Malgrat la brutal expansió immobiliària que s’està duent a terme en les últims anys, aquesta ciutat ha sabut conservar monuments, edificacions i barris sencers per tal d’evocar l’història i cultura mil·lenària d’aquest país. Hi ha tres llocs de visita obligada que un visitant de Beijing no s’ha de perdre. Aquests llocs són la ciutat prohibida, la gran muralla i com a mínim un hutong.

La Ciutat Prohibida és un majestuós complex arquitectònic emmurallat format per palaus des de la qual van governar 14 emperadors de la dinastia Ming (1368-1644) i 10 emperadors de la dinastia Qing (1644-1911), des de la seva construcció l'any 1420, fins a 1924.

Ciutat prohibida

La Gran Muralla
La visita a la gran muralla va començar un matí a les 6:30 en el hall del hotel. Allí ens esperava el guia de l’excursió que ens va portar fins a un tram de la gran muralla situada aproximadament a 50 km de Beijing. Aquesta construcció tan emblemàtica i la més fotografiada de la Xina, és una gran obra defensiva de milers de quilòmetres de llargada la construcció de la qual va durar 2700 anys, des del Període dels Regnes Combatents fins a la Dinastia Ming i que s'estén entre muntanyes, deserts i valls.













El nostre hotel ubicat en ple hutong Nanluoguxiang va ser una bona elecció d’allotjament. Els hutong són els carrerons que formen el casc antic de la ciutat de Beijing. Molts d'aquests carrerons van ser construïts durant les dinasties Yuan, Ming i Qing. L'olor característica que es desprèn dels restaurants, la decoració dels seus carrers i el bullici de la gent menjant al carrer, fa que passejar per aquests carrers estrets de cases baixes sigui un plaer per als sentits.
hutong Nanluoguxiang

A part de visitar aquests tres llocs imprescindibles durant la setmana d'estada en Beijing, vam poder gaudir d'altres llocs de interès turístic que estan reflectits en el quadern de viatge, així com de poder tastar la seva gastronomia i poder tenir un primer contacte amb la seva forma de viure sobretot en llocs públics, en els quals es poden veure als ciutadans de Beijing realitzant tai chi o cantant i ballant música tradicional xinesa als nombrosos parcs.


SHANGHAI

Shanghai és un lloc on al capitalisme més voraç se l’anomena comunisme, on Orient i Occident es fonen entre grans avingudes abarrotades de cotxes i persones.

El lloc més emblemàtic de Shanghai és El Bund. Símbol del Shanghai colonial, el Bund va ser un lloc de comerç febril on es guanyaven i perdien fortunes. Els anglesos van desenvolupar des d'aquí la seva activitat comercial i industrial i la prosperitat aconseguida va portar a construir magnífics edificis que van perfilar el passeig més elegant de la ciutat. Des del passeig del Bund es pot contemplar algunes de les millors vistes de la ciutat sobre el riu Huangpu fins als gratacels de Pǔdōng. El millor moment per passejar pel Bund és al capvespre i la nit, quan ambdues ribes estan il·luminades i el passeig mostra la seva esplendor. En el districte de Pǔdōng es troben els gratacels més alts de la ciutat coberts d'impactants cartells publicitaris, és al seu torn el major centre financer i comercial de Xina, símbol del poder d'un país disposat a convertir-se en la major potència mundial.
Centre de Shanghai

Pǔdōng
Pont sobre el riu Huangpu

Durant la nostra estada a Shanghai, un dia va estar dedicat a visitar la ciutat de Suzhou. Aquesta ciutat que es troba a 84 km en tren de Shanghai, ens transporta als temps imperials per la seva arquitectura clàssica i cadascun dels seus racons està carregat d'encant, des de els carrerons que transcorren al llarg dels seus canals, fins als seus múltiples i cuidats jardins, declarats patrimoni mundial per la Unesco en 1997. Cal destacar d’aquesta ciutat el Jardí de l'Administrador Humil i el carrer Pingjiang Lu que transcorre al costat d'un canal. Pingjiang Road és un carrer històric que es troba en el nord-est de la ciutat de Suzhou antiga. La majoria de cases són de fusta i els seus baixos s'han reconvertit en botigues o teteríes amb vista al canal. Els salzes i els ponts de pedra juntament amb els fanalets vermells que pengen d'algunes façanes, ens recorda a l’antiga Xina.
Suzhou. Canal del carrer Pingjiang Lu

Carrer Pingjiang Lu
Jardí de l'administrador humil


                        Cuaderno de viaje de China de Miguel A. Bordas