(08-08-2017 / 22-08-2017)
La
primera impressió que vaig tenir quan vaig arribar a la Xina va ser la
immensitat de metres quadrats que ocupen les instal·lacions de mitjans de
transports, ja siguin aeroports o estacions de trens, així com la gran
quantitat de persones que fan cua o s’estan movent d’un lloc a un altre, la
qual cosa et dificulta bastant el desplaçament per aquests llocs. Bé, aquesta
primera impressió està molt relacionada amb el fet que el cens de població
actual de la Xina, és de més de mil tres-cents milions d’habitants.
Beijing
i Shanghai són dues de les ciutats més poblades del món. Cada any el seu índex
de creixement poblacional és dels més alts del món. De seguida t’adones per la
diversitat de persones amb faccions físiques diferencials que l’augment de
població, està format majoritàriament per persones vingudes d’altres regions de
la Xina. Sobre tot a la ciutat de Shanghai es pot observar el gran nombre de
gratacels que es continuen construint, engrandint cada dia més la ciutat
d’aquests edificis de disseny modernista al centre, i d’aspecte més auster als
barris perifèrics.
Durant
la meva estança en aquestes dues ciutats, he pogut comprovar com existeixen
veritables dificultats en la mobilitat de les persones. Carreteres col·lapsades
de cotxes, carrers inundats de persones a les que tens que anar esquivant si
vols avançar, autobusos plens a vessar i estacions de metro en la que la gent
havia de fer cua fins i tot a les escales d’accés les andanes per poder entrar
als vagons. Totes aquestes visions que he viscut em fan reflexionar sobre les
condicions de vida d’aquests ciutadans i, la viabilitat del nivell actual
d’augment de població.
BEIJING
De les tres ciutats que vaig visitar a la
Xina, la que més em va agradar sense cap mena de dubte va ser Beijing. Malgrat
la brutal expansió immobiliària que s’està duent a terme en les últims anys,
aquesta ciutat ha sabut conservar monuments, edificacions i barris sencers per
tal d’evocar l’història i cultura mil·lenària d’aquest país. Hi ha tres llocs
de visita obligada que un visitant de Beijing no s’ha de perdre. Aquests llocs
són la ciutat prohibida, la gran muralla i com a mínim un hutong.
La Ciutat
Prohibida és un majestuós complex arquitectònic emmurallat format per
palaus des de la qual van governar 14 emperadors de la dinastia Ming (1368-1644)
i 10 emperadors de la dinastia Qing (1644-1911), des de la seva construcció
l'any 1420, fins a 1924.
|
Ciutat prohibida |
|
La Gran Muralla |
La visita a la gran muralla va començar un matí a les 6:30 en el hall del hotel.
Allí ens esperava el guia de l’excursió que ens va portar fins a un tram de la
gran muralla situada aproximadament a 50 km de Beijing. Aquesta construcció tan
emblemàtica i la més fotografiada de la Xina, és una gran obra defensiva de
milers de quilòmetres de llargada la construcció de la qual va durar 2700 anys,
des del Període dels Regnes Combatents fins a la Dinastia Ming i que s'estén entre
muntanyes, deserts i valls.
El nostre hotel ubicat en ple hutong Nanluoguxiang va ser una bona
elecció d’allotjament. Els hutong són els carrerons que formen el casc antic de
la ciutat de Beijing. Molts d'aquests carrerons van ser construïts durant les
dinasties Yuan, Ming i Qing. L'olor característica que es desprèn dels
restaurants, la decoració dels seus carrers i el bullici de la gent menjant al
carrer, fa que passejar per aquests carrers estrets de cases baixes sigui un plaer
per als sentits.
|
hutong Nanluoguxiang |
A part de visitar aquests tres llocs
imprescindibles durant la setmana d'estada en Beijing, vam poder gaudir
d'altres llocs de interès turístic que estan reflectits en el quadern de
viatge, així com de poder tastar la seva gastronomia i poder tenir un primer
contacte amb la seva forma de viure sobretot en llocs públics, en els quals es
poden veure als ciutadans de Beijing realitzant tai chi o cantant i ballant música
tradicional xinesa als nombrosos parcs.
SHANGHAI
Shanghai és un lloc on al capitalisme més
voraç se l’anomena comunisme, on Orient i Occident es fonen entre grans
avingudes abarrotades de cotxes i persones.
El lloc més emblemàtic de Shanghai és El Bund. Símbol del Shanghai colonial,
el Bund va ser un lloc de comerç febril on es guanyaven i perdien fortunes. Els
anglesos van desenvolupar des d'aquí la seva activitat comercial i industrial i
la prosperitat aconseguida va portar a construir magnífics edificis que van
perfilar el passeig més elegant de la ciutat. Des del passeig del Bund es pot
contemplar algunes de les millors vistes de la ciutat sobre el riu Huangpu fins
als gratacels de Pǔdōng. El millor moment per passejar pel Bund és al capvespre
i la nit, quan ambdues ribes estan il·luminades i el passeig mostra la seva
esplendor. En el districte de Pǔdōng es troben els gratacels més alts de la
ciutat coberts d'impactants cartells publicitaris, és al seu torn el major
centre financer i comercial de Xina, símbol del poder d'un país disposat a
convertir-se en la major potència mundial.
|
Centre de Shanghai |
|
Pǔdōng |
|
Pont sobre el riu Huangpu |
Durant la
nostra estada a Shanghai, un dia va estar dedicat a visitar la ciutat de Suzhou. Aquesta ciutat que es troba a
84 km en tren de Shanghai, ens transporta als temps imperials per la seva
arquitectura clàssica i cadascun dels seus racons està carregat d'encant, des
de els carrerons que transcorren al llarg dels seus canals, fins als seus
múltiples i cuidats jardins, declarats patrimoni mundial per la Unesco en 1997.
Cal destacar d’aquesta ciutat el Jardí de l'Administrador Humil i el carrer
Pingjiang Lu que transcorre al costat d'un canal. Pingjiang Road és un carrer
històric que es troba en el nord-est de la ciutat de Suzhou antiga. La majoria
de cases són de fusta i els seus baixos s'han reconvertit en botigues o teteríes
amb vista al canal. Els salzes i els ponts de pedra juntament amb els fanalets
vermells que pengen d'algunes façanes, ens recorda a l’antiga Xina.
|
Suzhou. Canal del carrer Pingjiang Lu |
|
Carrer Pingjiang Lu |
|
Jardí de l'administrador humil
|