Any 2021, Vilanova i la
Geltrú, capital de la comarca del Garraf. Iniciem un nou viatge de llarga
duració, i aquesta vegada sense bitllet de retorn. Amb les maletes plenes de
projectes i moltes il·lusions, comencem una nova aventura que ens ha de portar
a un canvi de vida i a una transformació en la forma de viure, per tal
d’apropar-nos al nostre tarannà, quant a la manera de pensar i fer.
Després d’uns primers
mesos frenètics per tal d’adaptar la nova residencia a les necessitats i gustos
que comparteixo juntament amb la meva dona,
i malgrat que encara queden molts projectes per fer, que esperem que es
vagin materialitzant al llarg del temps, es pot dir que la nostra adaptació a
Vilanova i la Geltrú va ser ràpida.
Poc a poc anem coneixent
les singularitats i particularitats del nostre barri, que ben aviat es va
estenent a la resta de la ciutat. Passejant pels diferents barris de la ciutat
anem descobrint carrers, places, botigues, bars, mercats, esglésies, etc.
Així descobrim el
centre de Vilanova, amb els seus estrets carrers de vianants, plens de botigues
de tot tipus i bars. La bonica plaça de la Vila on es troba l’ajuntament i
diversos bars amb les seves terrasses que omplen la plaça de vida. Per cert, en
aquesta plaça es troba el celler de Can Solà. Faig menció d’aquesta històrica i
emblemàtica taverna, ja que a part de ser el lloc ideal per fer un veure i unes
tapes, va ser el primer bar de Vilanova que jo vaig entrar. A Vilanova també hi
ha importants museus com són, el museu Romàntic Can Papiol, Casa-Museu de la
Masia d’en Cabanyes, biblioteca museu Victor Balaguer, museu del mar i el museu
del Ferrocarril de Catalunya, segurament em deixi algú per nombrar, però
aquests són els que en aquests moments conec. A mode d`anècdota i continuant
amb els museus, aquest últim que he citat, dedicat al món del ferrocarril va
ser el primer que vaig visitar, ja que aquí em van ficar la primera i
posteriors vacunes contra la covid-19 (cal recordar que durant el 2021 vàrem continuar
amb la malaurada pandèmia. En aquest any es van succeir diverses onades de
contagi de la covid-19, la pitjor de totes en quant al nombre de contagis va
ser la variant de la SARS-CoV-2 anomenada
omicron.).
Quan vaig disposar de
més temps vaig anant descobrint en diferents dies, diversos trams de la façana
marítima. I dic que em va portar diversos dies a conseqüència de l'extensa
longitud de la façana marítima. Al mateix temps que anava coneixent la costa
mediterrània Vilanovina, em donava compte de la gran importància que
representava per a la ciutat. A continuació faré una breu descripció per tal
d’explicar perquè es important des de un punt de vista econòmic, cultural,
d’esbarjo, gastronòmic, turístic i marítim per a la ciutat.
Si comencen el nostre
recorregut pel nord del litoral ens trobarem les platges dels Frares i de Sant
Cristòfol, juntament amb el Far de Sant Cristòfol popularment conegut com la
Farola, que a dia d’avui encara acompleix amb la seva missió de fer de guia per
als navegants. Al recinte del far es troba el museu del mar que té com a
objectiu la conservació, la difusió i l'estudi de la cultura i el patrimoni
marítim local. A continuació es troba el gran port dividit en dos parts. El
port de pesca, en el qual trobem la confraria de pescadors, la llotja i el
centre de cicle formatiu de grau mitja de manteniment de vaixells esportius i
d’esbarjo. L’altra part del port està dedicat a les embarcacions esportives i
de d’esbarjo, aquí també està ubicat el club nàutic. Seguint en direcció sud hi
ha la platja més ample i extensa de Vilanova anomenada la platja de Ribes Roges
i entremig d’aquesta platja, al final d’una passarel·la que va a parar al mar,
a sobre d’un espigó es troba la popular Pasífae. La curiosa i interesant
historia d’aquesta, cada vegada més popular, escultura i icona de la ciutat, es
remunta a l`any 1989 quan l’artista
Vilanoví Òscar Estruga i Andreu va acabar l’obra. Però aquesta escultura de
bronze basada en la mitologia grega, va estar anys oblidada en un magatzem,
fins que l’any 1993 no va ser instal·lada en la seva ubicació actual. Per
acabar el nostre recorregut, l’ultima platja de Vilanova situada més al sud, és
la de Sant Gervasi, una cala molt recomanable per passar un estona tranquil
rodejat de roques i la calma del mar.
En el front litoral es concentren
una gran quantitat d’establiments de restauració i hostaleria. És una zona molt
animada de gent durant tot l’any, però sobre tot els mesos d’estiu.
La nostra afició pel senderisme
va propiciar el descobriment de l’entorn més proper fora del nucli de la
ciutat. Les nostres sortides del cap de setmana van servir per gaudir dels
camins que van vora al mar, a les poblacions veïnes de Cubelles i Sitges. Altres
dies, trepitjant els camins entre vinyes ens endinsaven al Parc Natural del
Garraf, en el que tantes rutes hem realitzat acompanyats dels nostres companys
del club excursionista Roca Negra de Castelldefels, però aquestes vegades a la
part més meridional del parc. El mas del Artís, el balcó de Vilanova o la
Talaia van ser dels primers descobriments dels que vàrem poder gaudir.
Després d’uns mesos de
viure a Vilanova, tant la Mari com jo ens sentim plenament Vilanovins. Amb els
cinc sentits ben oberts i la nostra curiositat per les tradicions, la
gastronomia, les festes i la cultura local anem coneixent i gaudint de les
singularitats que ens ofereix la ciutat al llarg de l’any. La ciutat m’ha
brindat la possibilitat de reprendre una antiga activitat que des de feia molts
anys que no practicava, que és poder muntar en bicicleta. Una bona manera per
desplaçar-te per Vilanova és precisament utilitzar la bicicleta, ja que la
ciutat compta amb molts quilòmetres de carril bici. Uns dels plaers que
t’ofereix la ciutat és realitzar una passejada en bici pel passeig marítim.