(08-12-2022 / 11-12-2022)
Ha tingut que passar tres anys des de l’última vegada que van pujar a un avió, principalment motivat per la pandèmia del covid. Tot i que encara es obligatori viatjar amb mascareta en segons quines companyies d’aerolínies, la afectació del virus de la covid en aquest moment que escric aquestes línies (finals del 2022) és molt baixa.
Des de l'última vegada que hem viatjat hem notat un increment important en el cost dels viatges, a conseqüència de l'alta inflació que assola tota Europa (Espanya acabarà amb un IPC del 8,5% en la seva mitjana anual del 2022), motivada pel fort increment de l'energia i la guerra provocada per la invasió de Rússia a Ucraïna.
Després d'aquesta breu introducció i sense ànim d'avorrir més sobre ho malament que va el món, passo a descriure el nostre viatge, que segur que serà mes divertit.
Arribem a l’aeroport de Nuremberg al migdia. Agafem el metro, i en poc més de mitja hora arribem al nostre hotel situat molt a prop de les muralles, que donen entrada al casc antic de la ciutat. De seguida desprès de deixar les maletes a l’hotel ens anem caminant fins al centre de la ciutat. Només travessar les muralles que donen accés al barri antic, comencem a trobar-nos casetes de nadal, fins arribar a la plaça Haupmarkt. En la plaça Haupmarkt es troba el mercat nadalenc Christkindelmarkt, un dels més grans d'Alemanya, amb 180 casetes de fusta amb els seus característics tendals blanc-i-vermells. Desprès de passejar una bona estona i abans de tornar a l’hotel, ens anem a sopar al restaurant Bratwursthäusle bei St. Sebald. És un restaurant típic alemany amb molt d’encant en la que vàrem poder degustar unes bones salsitxes fetes a la brasa, en una gran graella que es troba al mig del restaurant. Com a anècdota del sopar i que d'altra banda a Alemanya és molt comú, ens van fer compartir taula amb tres joves alemanys.
El matí del segon dia vàrem fer una visita guiada pels principals llocs històrics de Nuremberg. La ruta va començar a la vora del riu Pegnitz i des d'aquí ens dirigim a la plaça Hauptmarkt, epicentre comercial des de l'edat mitjana. En aquesta plaça vam poder admirar la Font Schöner Brunnen i el carrilló de l'Església de La nostra Senyora, que cada dia a les dotze en punt s'activa el seu funcionament. Continuem el nostre passeig en el barri de Sant Lorenzo, passant per l'església de Sant Lorenzo. Ens endinsarem en el barri de San Sebaldo per a admirar la seva cridanera església i el nou Ajuntament. Al final del nostre ascens pels carrers de San Sebaldo albirarem la figura del castell de Nuremberg, un dels punts centrals de la localitat. La visita va acabar al costat de la casa d'Alberto Duero, pintor conegut per ser l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art.
A la tarda visitem la sala 600 del jutjat on es van celebrar els famosos judicis de Nuremberg, convertida avui en museu. El 20/11/1945 va començar a la sala del tribunal de jurats del Palau de Justícia de Núremberg el procés contra "els principals criminals de Guerra". 21 representants dirigents del règim nacionalsocialista degueren assumir la seva responsabilitat pels seus crims contra la pau i la humanitat davant un jurat internacional. Entre 1946 i 1949 van seguir 12 processos més davant jurats militars americans. L'exposició permanent informa en l'escenari original sobre la història prèvia, el desenvolupament i els efectes posteriors dels processos. Documents històrics en cintes i vídeos transmeten una impressió viva del desenvolupament d'aquest. La meva recomanació és que si esteu per Nuremberg, no us aneu de la ciutat sense visitar el memorial dels judicis de Nuremberg.
El tercer dia vàrem agafar el tramvia per anar a visitar el camp Zeppelin. El camp Zeppelin es un conjunt de dues immenses estructures construïdes durant l’època del govern nazi. Nosaltres només arribar, vàrem visitar en primer lloc la graderia i la tribuna on Hitler donava els seus famosos discursos davant d’una enorme esplanada just al davant. En aquesta esplanada també desfilaven les tropes d'Hitler. Una vegada finalitzada la visita d'aquesta construcció, prenem un camí molt agradable que transcorre enmig del bosc i un llac fins a arribar al coliseu, un pavelló que pretenia imitar la gran edificació de Roma, amb una capacitat de fins a 50.000 persones. A causa de l'inici de la guerra, mai va ser finalitzat. Realment totes dues edificacions impressionen per la seva grandesa i pel context històric relacionat amb el nacionalsocialisme.
A la tarda fem un petit passeig pel centre. És una tarda molt freda en la qual comencen a caure flocs de neu, així és que decidim tornar a l'hotel per a descansar, ja que ens hem d'aixecar molt d’hora per a agafar el vol de retorn.
