EGIPTE

(24-07-2008 / 07-08-2008) 

Dijous, 24 de juliol 2008 

Ha arribat el dia esperat, el dia que hem de partir cap a Egipte, desprès de que fa, aproximadament, dos mesos Mª Jesús i jo varem decidir d’anar de vacances al país dels faraons.

Així és que portem tot aquest temps cercant informació i documentació sobre la ruta que realitzarem a Egipte i sobre la història de l’antiga civilització egípcia. Entre els diferents documents consultats hi ha diverses guies de viatge, ha destacar la guia de. la Lonely Planet; també un curs d’estiu de l’UOC, que vaig realitzar l’estiu del 2007 sobre ho que representava pels antics egipcis la mort; i, per finalitzar la nostra documentació, van fer una visita guiada, molt recomanable, al Museu Egipci de Barcelona.

A les 15.15h. surt el nostre vol, de la companyia EGIPTAIR, amb destí El Caire. El Caire i els seus voltants seran les nostres primeres vivències a aquest país.

A l’aeroport de El Caire, tot el procés de recollida de maletes i visat ho fem d’una manera molt ràpida gràcies a Atef, el nostre guia que ens acompanyarà fins a l’hotel, i durant els 45 minuts que dura el recorregut ens dóna tota mena d’explicacions sobre la ciutat. A les 22h. arribem al nostre hotel, Le Meridian Pyrameds, on estarem les quatre nits que passarem a El Caire.

Desprès d’instal·lar-nos a l’habitació, varem baixar a conèixer l’hotel i prendre un té. I quina sorpresa, en arribar a la recepció hi havia un casament; van gaudir una bona estona de la seva animada festa.

 

 

Divendres, 25 de juliol 2008 

Ens aixequem aviat, ja que a les vuit ha vingut Atef. Ens presenta al nostre guia per avui i també durant el creuer pel Nil. Es diu Moisès.

Aquest matí fem la visita a les piràmides de Giza i l’Esfinx.

 

Gizeh és el nom modern de la gran necròpolis del Caire, que ocupa una meseta d’uns dos mil metres quadrats i comprèn l’Esfinx i les tres Grans Piràmides: Keops, Kefrén i Micerinos; aquesta última té a més, tres petites piràmides al voltant. Les tres piràmides estan disposades diagonalment, de tal manera que cap d’elles tapi el sol a les altres dues.

 

Com que hem arribat aviat, hem pogut comprar l’entrada per visitar la càmera funerària de la gran Piràmide de Keops. Només venen 150 al matí i 150 a la tarda.

Entrar dintre ha estat impressionant; hem pujat per una rampa estreta, amb el sostre molt baix i molt pendent fins arribar a la càmera, on actualment només queda el sarcòfag de pedra on abans estava el sarcòfag i la mòmia de Keops.

La vista des de fora també és impressionat; com van poder fer una piràmide com aquesta, fa ja més de 4500 anys?

Desprès Moisès ens ha portat a un lloc on es veien les tres piràmides i hem fet fotos panoràmiques de les piràmides i del desert. D’aquí hem anat al Museu on es troba la barca solar, on transportaven el faraó mort fins a l’entrada de la piràmide.

I per terminar aquesta visita hem anat a veure l’esfinx. Quan la veus entens perquè diuen que té cap de persona i cos de lleó. A l’esfinx, que és la cara de Kefren, li falta la barba i el nas; la barba es va trencar al terratrèmol de l’any 27 dC. i ara està a Museu Britànic de Londres. El nas, es diu que li van trencar, perquè no fos una divinitat. A El Caire és coneguda amb el nom àrab de Abu al-Hol (pare del terror), ja que els habitants del barri la tenien por.

Ah! Quan la veus d’aprop es veu que va ser esculpida directament a la colina on està i que és d’una sola peça, ja que les pedres amb les que van fer les piràmides les van portar pel Nil des de la cantera d’Asuan.

A l’acabar les visites d’avui, Moisès ens porta a una botiga de papirus, on ens van oferir un té de karkadai, que van gaudir a la vegada que escoltàvem l’explicació de com es fa un papirus a partir del tronc de la planta.

A la tarda, hem agafat un taxi per anar a Saqqara i Menfis. El taxista, Alaa, és tot un personatge; sí conduir per El Caire és difícil, Alaa a més a més canta, balla, fuma i toca el clàxon. Molt amable i simpàtic, ens ha portat a Saqqara i s’ha esperat al taxi.

A Saqqara, a uns 30 km. de Giza, les verdes palmeres de la vall del Nil, plenes de dàtils, deixen pas les arenes del desert. Què dir de la piràmide escalonada de Zoser? Sí aquest matí en pensàvem que les de Giza eren impressionants, aquesta la supera. Feta de maons, que no sé sap com aguanten, fa la impressió que ha de caure un i darrera tots els altres; esperem que això no passi. Cal destacar que aquesta piràmide és la més antiga de tot Egipte. Dins del complex funerari de Saqqara, hem visitat dues tombes, on hi havia dibuixos i jeroglífics molt ben conservats.

Per acabar les visites d’aquesta tarda, Alaa, el nostre taxista, ens té preparada una sorpresa, i es que encara que no us ho creieu ens vol portar a casa seva a conèixer a la seva família. Així és que sense pensar-ho, Alaa s’introdueix amb el seu Peugeot de fa 30 anys per uns carrerons molt estrets i sense alquitranat, ple d’escombreries per tot arreu i amb una olor indescriptible, arribant finalment a casa seva, un suburbi a les afores de El Caire. Un cop a casa seva, reuneix a tota la seva família a la sala principal i ens inviten a un te, asseguts a terra, a la manera tradicional de les famílies musulmanes. Crec que questa experiència és la millor per acabar el dia; així que tornem a l’hotel a descansar i reflexionar sobre tot ho que hem vist i conegut.

 

 

Dissabte, 26 de juliol 2008 

Dissabte, 26 de juliol, surtin de l’hotel i com si fos màgia ens trobem a Alaa, el nostre taxista d’ahir. Desprès de les salutacions pertinents ens porta al Museu Egipci per la mòdica quantitat de 20 lliures egípcies (2.70 €).

El museu alberga més de 120.000 antiguitats de quasi tos els períodes de la història antiga d’Egipte, distribuïdes en dos pisos. Tot el museu és molt interessant; a Mª Jesús i a mi ens va agradar especialment les sales dedicades a Tutankamon i el tresor trobat a la seva tomba, i la sala de les mòmies reals; n’hi ha onze mòmies de diferents faraons i reines d’Egipte de les dinasties XVII a XXI, des de 1650 a 945 aC., molt ben conservades; per entrar-hi s’ha de pagar una entrada addicional, però realment val la pena pagar-la.

Bé, ara toca la visita al barri copto, també conegut com El Caire antic; és el cor de la comunitat cristiana copta d’Egipte. Decidim agafar el metro, que és la manera més ràpida i barata per arribar-hi des del centre de la ciutat, on està el museu. Es pot entrar al barri a través de una de les quatre portes obertes a la muralla romana; l’únic que es conserva de la fortalesa de Babilonia és una torre construïda a l’any 98 per l’emperador Trajano, que originàriament dominava un important port al Nil, abans de que aquest canviés el seu curs.

En aquest barri visitem l’església de Sant Jordi, la sinagoga de Ben Ezra i la Kineeset al-Muallaga, que és l’església de la Verge Maria, però més coneguda com l’església penjada; es diu així perquè està construïda a cavall entre les torres de la porta que s’obria al sud-oest de la muralla romana.

Decidim tornar al centre a dinar; tornem a agafar el metro després de dinar per anar al barri islàmic. Però no hem trobat ni el barri ni les mesquites; això si, després de caminar una bona estona per El Caire, hem arribat a un mercat on només hi havia gent d’aquí i nosaltres dos; tothom anava a la seva i en cap moment han intentat de vendre’s cap cosa; això ha estat un fet quasi insòlit aquí a Egipte, ningú en deia res. Està clar, sí el basar Khan al-Khalili està orientat als turistes, aquest mercat és per a ells.

A la nit hem anat a l’espectable de llums i so de les piràmides de Giza; aquí no fan descompte per a estudiants i hem pagat 75 pounds (lluïres egípcies) cadascú. L’espectacle ha estat molt bé; fan, tot projectant diapositives, un recorregut per tota la història faraònica d’Egipte.

Aquesta meravella del món, les Piràmides de Giza, és això, una meravella del món tant de dia com de nit.

 

 

Diumenge, 27 de juliol 2008

Avui hem sortit de l’hotel a buscar un taxi i allí estava Alaa; li hem saludat i hem començat una llarga negociació entre el seu amic, que feia d’interprete i traductor, i nosaltres. Hem quedat que per 100 LE i durant sis hores, Alaa ens portaria on nosaltres volguéssim i ens esperaria durant les nostres visites; ha estat, crec, una bona negociació ja que per 13,65 € un taxi ens ha portat a la porta dels llocs que volíem visitar.

La primera parada del matí ha estat a la Ciutadella. Seu del poder d’Egipte i ànima del Caire durant set segles, la Ciutadella va ser una creació de Saladino, que va manar construir un complex islàmic imperial de incomparables vistes sobre la ciutat medieval.

Dintre del recinte emmurallat hem vist la mesquita de Mehmet Ali, més coneguda com la mesquita d’alabastre; va ser edificada a mitjans del s. XIX (1830-1848), prenent com a referència la mesquita de Santa Sofia, d’Istanbul. Consta de dues parts: l’orador (on fan les pregàries) i el pati. Al mig del pati es troba la font de les ablucions (on els àrabs s’han de purificar el cos, mullant-se cinc cops al dia). La mesquita es caracteritza per la gran quantitat d’alabastre que revesteix les parets. L’interior de la mesquita està il·luminat per nombroses làmpades de vidre i aranyes concèntriques de cristall, penjades de cadenes. Una vegada vista, la conclusió va ser que les segones part normalment no són bones; sí has vist l’original, aquesta bé, no està malament, però no l’arriba ni al turmell.

Desprès hem fet unes fotos des de les seves muralles, ja que es veu una preciosa panoràmica del Caire i un primer plànol de les principals mesquites.

Allí mateix hem vist un palau dels otomans; jo destacaria que estava molt mal conservat, com la majoria de mesquites.

Per terminar la nostra visita a la Ciutadella, hem visitat la mesquita de An-Nasir Mohammed; de 1318 és l’única estructura en peu dels mamelucs; pel meu gust una mica simplona.

La segona parada del dia ha estat la mesquita del sultà Hassan i la mesquita de Ar-Rifai; estan una en front de l’altre i hem tingut que pagar 10 LE per mesquita i persona.

La mesquita del sultà Hassan és molt gran i ja destacaria que té un mihrab molt maco i on havia vàries dones orant.

La mesquita de Ar-Rifai és la més maca, pel meu gust, de totes les que hem visitat. Dintre n’hi ha vàries tombes dels membres de la família real egípcia moderna i la de l’últim sha d’Iran.

Però el més curiós d’aquesta mesquita ha estat veure que aquí la gent no van a la mesquita a orar sinó que els homes van a fer la migdiada i les dones porten als nens a jugar, fer tombarelles i córrer sense perill, com si fos un parc infantil, membres elles assegudes fan la xerradeta.

I per terminar la nostra excursió per les mesquites, hem escollit la de Ibn Tulun, per ser la més antiga d’Egipte. Va ser construïda entre el 876 i el 879. Aquesta mesquita ens ha agradat força i cal ressenyar que pels anys que té, i en comparació amb altres, està bastant bé conservada.

L’última parada del dia al barri islàmic ha estat al Khan al-Khalili, el basar. Aquest si que està adreçat al turista, no com el de ahir.

 

 

Dilluns, 28 de juliol 2008

Són les 5.00h. i sona el telèfon de l’habitació per avisar-nos que ens hem d’aixecar, ja que a les 8.00h. surt el nostre vol amb destinació Luxor. Arribem a Luxor a les 9.15h. i directament des de l’aeroport anem a visitar el Temple de Karnak o millor dir els Temples de Karnak, ja que és un espectacular complex de santuaris, pilones i obeliscs dedicats a déus tebans i a faraons. Va ser el lloc de culte més important de tot Egipte durant la dominació de Tebas. Va rebre el nom de Ipet-Isut, que significa “el lloc més perfecte”, ja que durant uns 1500 anys va ser construït, ampliat, desmantellat, restaurat, ampliant de nou i decorat, per els diferents faraons.

El temple principal és el dedicat al déu Amón. El que més ens ha impressionat d’aquest temple ha estat la gran sala hipòstila amb 134 columnes, totes amb jeroglífics i a la part de dalt encara es conserven els colors naturals dels jeroglífics. També impressionants són els obeliscs, de quasi 30m. d’alçada, tots fets d’una sola pedra de granit rosat portada pel Nil des d’Assuan, tots decorats amb jeroglífics de dalt a baix i per tots els costats.

L’entrada al temple es fa per una avinguda d’esfinxs amb cap de moltó, que al seu dia unia aquest temple amb el de Luxor.

D’aquí ens anem a visitar el temple de Luxor. Més petit que l’anterior i construït en gran part per Amenofis III al lloc on havia un santuari anterior construït per Hatshepsut. Als segles posteriors, Tutankamón, Ramses II, Alejandro Magno i diversos governants romans van realitzar ampliacions de l’estructura original.

A l’entrada, hi ha dues immenses estàtues de Ramses II, decorades amb motius de les seves batalles, i un obelisc de granit rosa; hi havia un altre que ara està a la plaça de la Concorde de Paris. També es conserva a l’entrada de la sala hipòstila una estàtua d’alabastre de Tutankamón i la seva dona. Per terminar el recorregut per aquest temple, comentar el passeig de les esfinxs bastant bé conservades, que comunicava amb el temple de Karnak a 3 km.

I un cop acabades aquestes dues visites, ens varem dirigir cap a l’embarcador del riu Nil, on es trobava amarrat el Serenade Nile, el nostre vaixell; el què serà el nostre hotel flotant els proper 7 dies.

Mentre ens assignen habitació, aprofitem per recuperar forces dinant al restaurant del vaixell.

A la tarda, després d’una ben merescuda migdiada, pugem a la coberta on està la piscina, el ridícul jacuzzi i les còmodes hamaques. Des d’allà van veure una bonica posta de sol; que maco veure com el sol s’amaga per darrera de la vall dels reis.  

 

 

Dimarts, 29 de juliol 2008 

Avui el toc de diana ha estat a les 5.30 h.

Després d’un bon esmorzar, creuem, a les 6.30 h. al costat occidental del riu Nil i ens dirigim cap a la Vall dels Reis. Aquí, el nostre guia Moisès, ens fa una llarga explicació del perquè els faraons del Imperi Nou, les dinasties XVIII, XIX i XX, varen escollir aquesta vall com a lloc on fer les seves tombes. Els faraons van escollir aquest lloc per raons simbòliques, aquesta muntanya per la seva forma piramidal, i per raons pràctiques, aquí les seves tombes s’endinsaven a la muntanya i era més difícil que la seva mòmia i els seus tresors fossin usurpats.

Amb l’entrada a la Vall dels Reis, es poden visitar tres tombes, a escollir entre les que estiguin obertes; però avui nosaltres hem fet un 3 x 4 i hem visitat quatre tombes, ja que ens hem colat a una de les tombes.

 De les nou tombes obertes avui, nosaltres varem escollir les tombes de Ramses IV; la de Tutmosis III, aquesta tomba és de molt difícil accés, ja que quan arribes a dalt de la muntanya, has d’entrar a una galeria molt llarga i tot baixant uns esglaons molt alts arribes a la mastaba on la temperatura és elevadíssima; la de Tutmosis IV, més petita que l’anterior però amb  uns dibuixos molt ben conservats amb una gama de bonics colors; i la de Ramses III. L’anècdota d’aquesta visita va ser que com que hi havia molta cua, des de fora apagaven els llums perquè anéssim sortint més ràpid.

Per acabar la visita a la Vall dels Reis, i pagant una altre entrada, varem visitar la que per a nosaltres i per el seu remon, a priori ens atreia més; es tracta de la tomba descoberta a l’any 1927 per l’anglès Howard Carther, com podeu imaginar la tomba del faraó Tutankamón; malgrat que es va morir jove, guardava molts tresors al costat del seu sarcòfag. A l’interior de la tomba es conserva la seva mòmia.

En acabar la Vall dels Reis varem anar cap a Deir el-Bahari, el temple de la reina Hatshepsut. Aquesta va ser l’única reina que va governar Egipte durant quinze anys. Es tracta d’un temple de pedra incrustat, pràcticament, a la muntanya i amb una estructura de tres terrasses.

A continuació varem anar cap al temple de Medina Habú, el segon en mida després del de Karnak.

I per terminar, i camí al vaixell, ens varem aturar per veure els colossos de Memmon; una mica decepcionant ja que estan molt deteriorats i uns dels està completament reconstruït.

Tornem al vaixell a dinar i passem la tarda navegant i gaudint de les meravelloses vistes a tots dos costats del riu.

A les dotze de la nit, varem pujar a coberta per observar com el nostre vaixell passava per la resclosa d’Esna. Durant la nit, el vaixell continua navegant fins arribar a Edfú.

 

 

Dimecres, 30 de juliol 2008

De bon matí, sortim cap al temple d’Horus en una calesa per a quatre persones. Nosaltres anem amb Marisa i Victor, una parella de Bilbao.

El temple de Horus, situat a Edfú, és un centre de culte al Déu Falcó Horus. És el temple egipci més complert que es conserva. Cal destacar d’aquest temple la seva impressionant entrada formada per un descomunal piló i custodiat per dos grans falcons de granit.

La seva estructura és la mateixa que als altres temples; primer està la sala oberta, on hi ha columnes romanes i a continuació dos sales hipòstiles amb dotze columnes cadascuna.

Una de les coses més curioses d’aquest temple és el nilometro, amb el que mesuraven el nivell del riu de tal manera que quan hi havia crescuda, les collites eren bones; per tant, com que augmentaven els ingressos, es pujaven els impostos. Però si el nivell del riu no pujava, no hi havia collita bona i al no haver-hi guanys baixaven els impostos.

També ens ha sorprès que molts dels gravats dels déus i dels ídols egipcis tenien el cap, les cames i els braços picats; ho van fer els cristians coptos en arribar al temple, ja que no reconeixien als déus egipcis.

Al final del temple hi ha una sala amb una barca solar; aquesta és la replica de la que va trobar el francès Mariette i que es va portar al Louvre.

Tornem al vaixell i a navegar cap a Kom Ombo.

Amb la posta del déu Ra, van visitar el temple de Kom Ombo. A destacar el color de les pedres a aquesta hora.

Es tracta d’un temple a la vora del riu Nil dedicat a dos déus; la part dreta està dedicada al déu Sobek, déu cocodril de la fertilitat; i la part esquerra al déu Horus.

La seva estructura com totes: els pilons de l’entrada, la sala oberta, les sales hipòstiles i els santuaris al déus.

 

 

Dijous, 31 de juliol 2008

Com tots els dies, avui també hem matinat. A les 7.00 h. hem sortit a veure l’obelisc inacabat; es tracta d’un obelisc encarregat per la reina Hatshepsut i que es va trencar quan el tallaven. A la cantera varem veure l’obelisc de granit rosa mig tallat i trencat.

Cal dir que d’aquesta cantera ha sortir tot el granit i les pedres per fer les piràmides i els temples que hem vist.

En front de la cantera es troba un cementeri fatimí.

Des d’aquí hem anat a la gran pressa. Una obra de grans dimensions, finançada amb l’ajuda dels russos, i que serveix per a controlar el cabdal d’aigua del riu Nil i evitar les inundacions, i a la vegada per a produir energia elèctrica per tot el país. Quan es va acabar la pressa, l’aigua embassada darrera es va convertir en el llac Naser, el llac artificial més gran del món.

Per terminar d’omplir el primer matí a Assuan, i pel nostre compte, hem anat a l’illa d’Agilkia a visitar el temple de Philae o de la Deessa Isis. Amb en Josef, un taxista molt atent, hem anat fins a l’embarcador i allí amb una barqueta fins el temple; varem pactar amb el barquer una hora de visita. El més maco d’aquest temple és l’entorn on està situat, una illa molt petitona on només hi ha el temple.

A la tarda, desprès del té de les cinc, van anar caminant al zoco. Amb poca gent, es podia passejar tranquil·lament, malgrat que de tant en tant algú et volia vendre quelcom. Van entrar a una botiga de espècies on un jove ens va oferir d’olorar  diferents espècies. També van entrar a una botiga d’argent del poble nubio, on un jove ens ensenyava penjolls a la vegada que ens explicava coses del poble nubio.

Per acabar la nostra passejada, varem prendre un te de karkadei mirant l’ambient del zoco.

 

 

Divendres, 1 d’agost 2008

Avui comencem el dia una mica més relaxats, ja que fins les 11.000 h. no tenim l’excursió programada del matí. Bé, aquesta excursió es tracta de conèixer i provar l’embarcació tradicional que fan servir els egipcis per desplaçar-se pel Nil; a aquesta embarcació els egipcis la diuen faluca i es desplaça gràcies a l’acció del vent i la perícia dels que la porten per moure i controlar les veles. Així és que a les 11.00 h. varem començar a navegar al voltant de l’illa Elefantina durant aproximadament una hora. Mentre naveguem, el guia ens va explicar una mica de la cultura i de l’estil de vida dels egipcis a l’actualitat.

Desprès d’aquest passeig tant agradable van tornar a dinar al vaixell.

A la tarda, Vanesa, Robert, Marisa, Victor i nosaltres dos ens varem posar d’acord per anar a visitar l’illa Elefantina. Desprès de seguir vàries indicacions de gent d’Assuan, finalment van trobar el ferry públic per travessar el riu Nil i arribar a l’illa Elefantina pel mòdic preu de 1 LE per persona (0,13 €/persona). Durant el curt trajecte, coneixem a un habitant del poble nubio, es va presentar com a Mustafà. Mustafà, una persona molt oberta i agradable, es va oferir a ensenyar-nos el seu poble.

Cal dir que a l’illa Elefantina hi ha dos pobles nubios, Siou i Koti, els quals tenen un idioma diferent a l’àrab.

Mustafà ens va guiar pels camins del poble, a la vegada que ens anava explicant la flora i fauna que trobàvem: plataners, palmeres amb dàtils, l’arbre del mango, llimoners amb llimones molt petitones i com que era tot un cavaller, va donar, a cadascuna de les dones de l’expedició, una flor molt maca. Respecte a la fauna van trobar xais, gallines, el gall i un burro.

Durant tot el camí, Mustafà es va mostrar com un gran showman, explicant coses, anècdotes, .... a la vegada que gesticulava, ballava i cantava. Desprès de passar pel forn d’adob on fan el pa, l’hort, petites quadres, .... arribem al poble. Tot són cases d’adob, algunes pintades de color i moltes d’elles amb un cap de cocodril dissecat a la porta. En Mustafà ens porta a una cosa del poble, que tenien tres mascotes molt curioses, tres cocodrils. Aquí varem descansar una mica, van prendre una cola-cola molt freda i Vanesa, Marisa i Robert es van fer un tatuatge de henna per la dona de la casa.

Mentre es feien el tatuatge, amb l’home de la casa van fer intercanvi de frases; primer deia un frase en anglès, que desprès traduïa a nubio i nosaltres li deien en castellà; no sé si l’home es va quedar amb alguna cosa; jo vaig aprendre “erminia nu?” o quelcom semblant, que vol dir: Com estàs?.

Al sortir de la casa del poble, Mustafà ens va portar a la porta del Museu d’Assuan i les ruïnes d’Abu, i ens va esperar fora mentre nosaltres feien la visita.

Per tornar cap al nostre vaixell, Mustafà es va oferir portar-nos en una faluca, que van acceptar desprès una petita negociació pel preu.

La tornada al nostre vaixell va ser molt divertida, ja que Mustafà ha estat cantant i ballant quasi bé tot el trajecte; va haver un moment que no bufava el vent i pensàvem que no arribaríem, però Mustafà ens va mostrar la seva destresa amb les veles i el coneixement del Riu i les corrents d’aire per poder navegar i arribar a bon port.

Desprès de donar-li una bona propina per la seva gentilesa, varem regressar al nostre vaixell.

Desprès de sopar, amb Marisa i Victor, van sortir a prendre un te al zoco; com que els divendres és el dia festiu dels islàmics, els carrers i els parcs estaven plens de gent. Cal destacat, que al zoco hi havia molts egipcis, més que turistes.

Desprès d’un agradable passeig pel zoco ens varem seure a fer un te, tres de karkadei i un de malva, ja que a Miquel el regust àcid del karkadei no li va agradar.

 

 

Dissabte, 2 d’agost 2008 

Dia de navegació.

Avui, juntament amb Marisa, Victor, Vanesa i Robert, hem planificat l’excursió, pel nostre compte, per demà. Hem decidit que anirem a visitar els museus de Luxor.

 

 

Diumenge, 3 d’agost 2008

Tal com varem quedar ahir, avui hem baixat a esmorzar a les 8.00 h. I a les 8.30, ja estàvem els sis preparats per una nova aventura.

Com és habitual, hem agafat un taxi, no sense abans haver regatejat una bona estona amb el taxista, ja el nostre embarcador estava una mica lluny del centre de Luxor.

La primera parada ha estat el Museu de la Momificació; es tracta d’un petit museu que explica el procés que feien servir per momificar faraons, nobles, així com animals sagrats d’aquella època. Al museu varem veure la mòmia d’un sacerdot i uns quants animals momificats: un cocodril, un mico, un gat i fins i tot hi havia un peix momificat. També van veure algunes de les eines i dels materials que feien servir durant el procés de la momificació, així com alguns dels objectes per el viatge de la mòmia a l’altre món.

A la sortida ens esperava el nostre taxista per portar-nos al Museu de Luxor. Aquest museu ens va sorprendre gratament per les seves bones instal·lacions i continguts; la visita comença amb una presentació en vídeo, per desprès passar a les diferents sales on hi havia estàtues, mòmies, joies, ...etc. de diferents èpoques i llocs de tot Egipte, i tot molt bé explicat.

A mi, personalment, em va agradar una sala on hi havia les peces que feien sevir per la guerra i la caça; hi havia llances, fletxes, arcs, diversos ganivets i un carro de fusta i or descobert a la tomba de Tutankamón.

Quan van acabar la visita, van tornar ràpidament al vaixell a dinar, perquè a les 13.00 h. sortien d’excursió cap a Dendera, en un comboi que organitza el govern per salvaguardar la seguretat dels turistes.

A Dendera està el temple dedicat a Hathor, deessa de l’amor i els plaers sensuals, patrona de la música i la dansa. Cal destacar d’aquest temple, entre d’altres coses, la representació, en baix relleu, d’una barca sagrada en una de les parets del temple. També la cripta, a la que s’accedia per una obertura tant petita que anàvem ajupits i un a un. A la part superior del temple hi havia una copia del zodíac egipci, ja que l’original està al Louvre. La visita del temple es va acabar fent-nos una foto amb el Déu de la cervesa, que semblava un “nan borratxó”.

El dia va acabar amb una festa, al vaixell, amb un espectacle de dansa del ventre i l’espectacular ball d’un derviche.

 

 

 Dilluns, 4 d’agost 2008

Avui, dia de trasllat, ens aixequem tard, ja que fins a les 13.00 h. no surt el nostra comboi fins a Hurgada.

El trasllat ho fem per carretera en quatre hores.

A mida que ens acostàvem a Hurgada, augmentava la nostra expectativa, ja que tot era desert al nostre voltant. Però finalment ens varem portar una sorpresa molt agradable, ja que ens varem allotjar a l’hotel Intercontinental Abu Soma Resort, el nostre oasis al mig del desert; es tracta d’un dels millors i super-luxós dels que hi ha al mar Roig.

Només entrar al hall ens varem adonar que aquests tres dies serien molt diferents a tot el que havien vist i viscut a Egipte. La decoració i la grandària del hall és espectacular, amb una gran cúpula central de vidres de colors, uns quants murals a les parets i un exquisit piano-bar al centre.

Per arribar-hi a la platja hem de travessar les precioses piscines amb cascades d’aigua, roques i grutes, un jardí amb rius artificials i ponts de pedra i allí estan els peixos esperant-nos per nedat al nostre costat.

 

 

Dimarts 5 d’agost 2008 i dimecres 6 d’agost 2008

Dies de descans i relaxació. Aquests dos dies ens van venir molt bé, desprès dels llargs dies que varem passar durant la ruta d’Egipte plens de visites, calor i dormir poc.

Així que a Hurgada hi ha poc que explicar; tant sol ens varem dedicar a tastar els exquisits plats dels restaurant de l’hotel, a passar bones estones a les piscines, a passejar per la platja, a gaudir dels espectables nocturns a l’hotel i de la música en directe del piano-bar, les postes de sol que es veien des d’una de les terrasses de l’hotel.

Una de les nits, al petit moll que hi havia a prop de l’hotel, una de les persones que s’encarregaven de vigilar un dels vaixell, ens va indicar que anéssim a un lloc que l’home deia “very beatiful”; des d’aquest lloc es podia observar el cel ple d’estels com mai ho havia vist; tenia raó, era realment molt maco.

 

Dijous, 7 d’agost 2008

Avui ens aixequem aviat ja que el nostre vol d’Hurgada cap El Caire surt cap a les 8.00 h. A Hurgada, podem facturar maletes fins a Barcelona, però només ens donen bitllet fins a El Caire.

Una hora més tard, arribem al caòtic aeroport de El Caire. En arribar, busquem la finestreta on ens donaran el bitllet cap a Barcelona. I primera sorpresa, hi ha una sola cua per a totes les finestretes, i per tant hi havia gent que tenia que embarcar i encara estaven fent cua; la segona sorpresa, va ser quan ja estàvem fent cua, va ser veure un home a un megàfon cridant a la gent del vol de London; com que ja tenien que embarcar, els cridaven i els passaven els primers. Quan van arribar a la nostra finestreta, començaven a cridar a la gent del vol de Madrid, el vol dels nostres companys de viatge Marisa i Victor.

Així que varem sortir corrent cap a la porta d’embarcament dels nostres amics, sense tenir gairebé temps per acomiadar-nos.

El nostre vol, cap a Barcelona, va sortir puntualment un quart d’hora més tard.

La visita a un país com Egipte no deixa indiferent a ningú, pels seus grans monuments, per la manera de ser dels egipcis, amables malgrat que sempre intentin treure’ns diners.   

Per acabar, vull agrair el bon rotllo que va haver-hi amb els nostres companys del viatge, especialment a Marisa i Victor, que ens van acompanyar durant els quinze dies de viatge. Vull també, des d’aquí, donar una menció especial a Mustafà, crec que tots els que el varem conèixer aquella tarda al poble nubio no li oblidarem mai.