La data real d’inici d’aquest
viatge va ser el 21 de febrer del 2009. Era un dissabte de carnestoltes i per
primera vegada jo em vaig disfressar de nuvi. La Mari anava disfressada de
núvia i el petit comitè de familiars que van assistir a la cerimònia també
anaven disfressats per celebrar l’esdeveniment.
Com a anècdota cal dir que va
ser el primer mes de febrer de la meva vida, que vaig fer unes vacances per
viatjar. Vam triar anar a Costa Rica perquè aquest país centreamericà és ideal
per anar al febrer, on les temperatures són molt càlides i hi ha poca pluja, i
per descomptat per a gaudir dels paisatges de les seves costes i muntanyes, com
també de la seva flora i fauna que es troben en els nombrosos Parcs Nacionals.
23 febrer
2009 San José
Si hi ha un lloc d’aquest país
que és prescindible de visitar, aquest és la seva capital, San José. És una
ciutat on no destaca res i és més aviat lletja.
Nosaltres vam arribar a San
José al capvespre, tot just per a sopar i anar a descansar a l’hotel. L’endemà
després d’esmorzar ens esperava la furgoneta que ens portaria al Parc Nacional
de Tortuguero. El poc que van poder veure mentre sortíem de la capital, no ens
va agradar gens.
24-25-26 febrer
2009 P.N. Tortuguero
La furgoneta que ens portava
fins al P.N. Tortuguero va trigar poc menys de 3 hores en arribar fins a un embarcador
on vàrem pujar a una llanxa ràpida, per tal d’arribar navegant pel riu
Parismina al nostre hotel Turtle Beach Lodge. L’hotel estava ubicat en mig de
la selva, i la nostra habitació era en realitat una cabana de fusta que formava
part del complex hoteler.
La primera nit no vam poder
dormir massa, ja que les finestres de la nostra cabana eren mosquiteres sense vidre,
i se sentia molt soroll dels animals de la selva.
El nostre hotel estava a tocar
del mar Carib, però no era la típica platja per anar a prendre el sol ni
banyar-se. Les platges del Carib nord de Tortuguero s'enfronten a un oceà obert
i tendeixen a tenir fortes ones i forts corrents. Són platges verges i
totalment salvatges, plenes de vegetació i matolls.
En la nostra estada en el
primer parc nacional de l’itinerari per Costa Rica, vam prendre consciència de
la bellesa i la diversitat de la flora i fauna d’aquest país. Vam fer un recorregut
pel riu a bord d’una llanxa, on els sentits de la vista i l’oïda estaven a flor
de pell. Vam poder veure cocodrils, basilisc verd, iguanes, tortugues, i tota
mena d’aus.
Un matí vam fer una excursió
que va consistir a fer una ruta de senderisme per la selva fins a dalt d’un
turó. El nostre guia ens va aconsellar calçar-nos amb botes d’aigua que ens va
oferir ell, nosaltres vam acceptar amb una mica de reticència, però de seguida
ens vam adonar que el nostre guia sabia el que feia, ja que el sender de la
ruta estava totalment enfangat. Durant la caminada vam poder veure una serp
verinosa i una curiosa granota vermella.
Quan teníem temps per a
relaxar-nos, ens tombàvem en hamaques de tela que penjaven dels arbres, o
passàvem una bona estona mirant com saltaven els micos entre els arbres.
27 febrer 2009 Reserva ecològica
cascada riu Fortuna
Quan deixem el P.N.
Tortuguero, lloguem un cotxe que serà el nostre mitjà de transport durant tot el
que queda del circuit per Costa Rica. El nostre pròxim destí serà el P.N. Volcà
Arenal, però abans d’arribar realitzem una aturada per a visitar la “Reserva Ecologica
Catarata Rio Fortuna”. Així es que aparquem el cotxe i anem caminant a un
mirador de la cascada de Rio Fortuna. Bé, de fet continuem caminant fins a
arribar sota mateix de la impressionant cascada.
28 febrer
2009 P.N. Volcà Arenal
La carretera que anava fins al
Parc Nacional Volcà Arenal, estava en bastant mal estat i per aquest motiu
vàrem trigar més temps de l’esperat a arribar al nostre destí. Després d’estar
una bona estona aturats a la carretera, perquè estaven fent obres de reparació,
finalment arribem a un lloc en què hi ha un cartell que ens dona la benvinguda
al “Parque Nacional Volcán Arenal”. Quan deixem el cotxe i comencem a caminar,
ens trobem amb diversos cartells informatius que ens advertien que estàvem
entrant en una zona d'alt risc volcànic, i l'entrada era sota la nostra
responsabilitat. Malgrat l’advertiment, nosaltres continuem caminant seguint
les indicacions del sender colades. El sender colades és una ruta a peu que
transcorre sobre corrents de lava solidificada provinents del volcà l’any 1992.
Com que tampoc era qüestió de cridar el mal temps, vàrem fer una visita ràpida
a la zona sense entretenir-nos massa.
01-02 març
2009 P.N. Monteverde
Continuem la nostra ruta en
cotxe fins al pròxim destí. Aquesta vegada ens dirigíem al Parc Nacional
Monteverde. Cal dir que el recorregut fins al P.N. Moteverde va ser una mica
complicat de seguir, ja que no hi havia carretera asfaltada, era tot un camí de
sorra. Ens van aturar en un pont en què es podien veure cocodrils al riu que
passava per sota. Vàrem passar uns moments d’incertesa perquè no estàvem segurs
que fóssim en bona direcció, fins que ens vàrem aturar per demanar indicacions
a una persona que caminava per la vora del camí. Vam tenir la bona sort que
aquesta persona, es va oferir a acompanyar-nos en el cotxe fins al final del
trajecte.
Quan vam arribar al P.N.
Monteverde, el temps era plujós i més aviat feia fred. Malgrat això el lloc era
espectacular, com el seu nom indica tota la zona era verda amb una abundant
vegetació boscosa. L’hotel també era espectacular, la nostra habitació era una
petita casa de fusta dúplex amb porxo, ubicat a dalt de la muntanya.
L’endemà d’arribar a
Monteverde vam escollir l’opció d’anar a fer tirolines. El circuit de tirolines
ubicat al bosc nuvolós, constava de 13 tirolines de més d’1 kilòmetre de
longitud i 100 metres d’alçada. L’experiència va ser bestial sobretot per a la
Mari que s’ho va passar molt bé. La veritat és que a mi no em va agradar tant,
ja que anava bastant acollonit per l’alçada i la velocitat que agafaven les
tirolines.
En acabat el circuit de
tirolines i després d’una bona dutxa vam anar a dinar. Cal dir, que el menjar
de Costa Rica és molt natural i molt bo. Cal destacar els sucs naturals
elaborats amb fruites tropicals espremudes al moment.
Durant la nostra estada a
Monteverde van tenir l’oportunitat de visitar un interessant i curiós ranario.
En aquesta instal·lació hi havia desenes de granotes i gripaus de totes les espècies.
Va ser molt curiós observar espècies de tots els colors (vermells, blaus,
grocs, transparents...).
03-04-05 març
2009 P.N. Manuel Antonio
Els últims tres dies del
nostre viatge a Costa Rica ho passem a la costa de l’Oceà Pacífic, concretament
a la zona del Parc Nacional Manuel Antonio.
Durant el nostre trajecte en
cotxe en direcció al P.N. Manuel Antonio, una vegada més vàrem comprovar la
diversitat de la fauna d’aquest país. En un costat de la carretera vam poder
observar com un esbart de voltors negres americans s’estaven menjant una serp.
De seguida d’arribar a l’hotel
del P.N. Manuel Antonio ens vàrem instal·lar a l’habitació del nostre hotel,
que en aquest cas era com una mena de bungalow. Al principi ens feia por sortir
del bungalow, ja que sempre trobàvem una iguana molt a prop de la porta, fins
que ens vàrem acostumar i ens vam adonar que no era perillós ja que l’animal
sempre passava de nosaltres.
A Quepos una petita localitat
situada a sis quilòmetres del nostre hotel, ens va passar una petita anècdota.
Vam anar a un banc d’aquest poble per a descanviar dòlars a colons (moneda
costa-riquenya). Tot seguint vàrem continuar visitant el poble. Vam passar per
una escola i en aturar-nos un moment a l’entrada, va venir una mestra i ens va
convidar a entrar a l’escola.
Bé, com ja he comentat
anteriorment a Manuel Antonio va acabar el nostre viatge de noces. Vàrem
aprofitar aquests últims dies per a descansar, banyar-nos, prendre el sol en
les magnífiques platges del Pacífic, i fer els últims àpats degustant el riquíssim
peix fresc i sucs naturals que oferirien els restaurants de la zona.
Vull
acomiadar aquesta entrada del blog amb la salutació habitual de la gent de
Costa Rica, que escoltàvem a totes hores del dia; PURA VIDA.
06 març 2009
Tornada a Barcelona
Tornem a Castelldefels.
