(24-07-2008 / 07-08-2008)
Dijous, 24 de
juliol 2008
Ha arribat el dia esperat, el dia que hem
de partir cap a Egipte, desprès de que fa, aproximadament, dos mesos Mª Jesús i
jo varem decidir d’anar de vacances al país dels faraons.
Així és que portem tot aquest temps cercant
informació i documentació sobre la ruta que realitzarem a Egipte i sobre la
història de l’antiga civilització egípcia. Entre els diferents documents
consultats hi ha diverses guies de viatge, ha destacar la guia de. la Lonely
Planet; també un curs d’estiu de l’UOC, que vaig realitzar l’estiu del 2007
sobre ho que representava pels antics egipcis la mort; i, per finalitzar la
nostra documentació, van fer una visita guiada, molt recomanable, al Museu
Egipci de Barcelona.
A les 15.15h. surt el nostre vol, de la
companyia EGIPTAIR, amb destí El Caire. El Caire i els seus voltants seran les
nostres primeres vivències a aquest país.
A l’aeroport de El Caire, tot el procés de
recollida de maletes i visat ho fem d’una manera molt ràpida gràcies a Atef, el
nostre guia que ens acompanyarà fins a l’hotel, i durant els 45 minuts que dura
el recorregut ens dóna tota mena d’explicacions sobre la ciutat. A les 22h. arribem
al nostre hotel, Le Meridian Pyrameds, on estarem les quatre nits que passarem
a El Caire.
Desprès d’instal·lar-nos a l’habitació,
varem baixar a conèixer l’hotel i prendre un té. I quina sorpresa, en arribar a
la recepció hi havia un casament; van gaudir una bona estona de la seva animada
festa.
Divendres, 25
de juliol 2008
Ens aixequem aviat, ja que a les vuit ha
vingut Atef. Ens presenta al nostre guia per avui i també durant el creuer pel
Nil. Es diu Moisès.
Aquest matí fem la visita a les piràmides
de Giza i l’Esfinx.
Gizeh
és el nom modern de la gran necròpolis del Caire, que ocupa una meseta d’uns
dos mil metres quadrats i comprèn l’Esfinx i les tres Grans Piràmides: Keops,
Kefrén i Micerinos; aquesta última té a més, tres petites piràmides al voltant.
Les tres piràmides estan disposades diagonalment, de tal manera que cap d’elles
tapi el sol a les altres dues.
Com que hem arribat aviat, hem pogut comprar
l’entrada per visitar la càmera funerària de la gran Piràmide de Keops. Només
venen 150 al matí i 150 a
la tarda.
Entrar dintre ha estat impressionant; hem
pujat per una rampa estreta, amb el sostre molt baix i molt pendent fins
arribar a la càmera, on actualment només queda el sarcòfag de pedra on abans
estava el sarcòfag i la mòmia de Keops.
La vista des de fora també és impressionat;
com van poder fer una piràmide com aquesta, fa ja més de 4500 anys?
Desprès Moisès ens ha portat a un lloc on
es veien les tres piràmides i hem fet fotos panoràmiques de les piràmides i del
desert. D’aquí hem anat al Museu on es troba la barca solar, on transportaven
el faraó mort fins a l’entrada de la piràmide.
I per terminar aquesta visita hem anat a
veure l’esfinx. Quan la veus entens perquè diuen que té cap de persona i cos de
lleó. A l’esfinx, que és la cara de Kefren, li falta la barba i el nas; la
barba es va trencar al terratrèmol de l’any 27 dC. i ara està a Museu Britànic
de Londres. El nas, es diu que li van trencar, perquè no fos una divinitat. A
El Caire és coneguda amb el nom àrab de Abu al-Hol (pare del terror), ja que
els habitants del barri la tenien por.
Ah! Quan la veus d’aprop es veu que va ser
esculpida directament a la colina on està i que és d’una sola peça, ja que les
pedres amb les que van fer les piràmides les van portar pel Nil des de la
cantera d’Asuan.
A l’acabar les visites d’avui, Moisès ens
porta a una botiga de papirus, on ens van oferir un té de karkadai, que van
gaudir a la vegada que escoltàvem l’explicació de com es fa un papirus a partir
del tronc de la planta.
A la tarda, hem agafat un taxi per anar a
Saqqara i Menfis. El taxista, Alaa, és tot un personatge; sí conduir per El
Caire és difícil, Alaa a més a més canta, balla, fuma i toca el clàxon. Molt
amable i simpàtic, ens ha portat a Saqqara i s’ha esperat al taxi.
A Saqqara, a uns 30 km. de Giza, les verdes
palmeres de la vall del Nil, plenes de dàtils, deixen pas les arenes del desert.
Què dir de la piràmide escalonada de Zoser? Sí aquest matí en pensàvem que les
de Giza eren impressionants, aquesta la supera. Feta de maons, que no sé sap
com aguanten, fa la impressió que ha de caure un i darrera tots els altres;
esperem que això no passi. Cal destacar que aquesta piràmide és la més antiga
de tot Egipte. Dins del complex funerari de Saqqara, hem visitat dues tombes, on
hi havia dibuixos i jeroglífics molt ben conservats.
Per acabar les visites d’aquesta tarda,
Alaa, el nostre taxista, ens té preparada una sorpresa, i es que encara que no
us ho creieu ens vol portar a casa seva a conèixer a la seva família. Així és
que sense pensar-ho, Alaa s’introdueix amb el seu Peugeot de fa 30 anys per uns
carrerons molt estrets i sense alquitranat, ple d’escombreries per tot arreu i
amb una olor indescriptible, arribant finalment a casa seva, un suburbi a les
afores de El Caire. Un cop a casa seva, reuneix a tota la seva família a la
sala principal i ens inviten a un te, asseguts a terra, a la manera tradicional
de les famílies musulmanes. Crec que questa experiència és la millor per acabar
el dia; així que tornem a l’hotel a descansar i reflexionar sobre tot ho que
hem vist i conegut.
Dissabte, 26 de
juliol 2008
Dissabte, 26 de juliol, surtin de l’hotel i
com si fos màgia ens trobem a Alaa, el nostre taxista d’ahir. Desprès de les
salutacions pertinents ens porta al Museu Egipci per la mòdica quantitat de 20
lliures egípcies (2.70 €).
El museu alberga més de 120.000 antiguitats
de quasi tos els períodes de la història antiga d’Egipte, distribuïdes en dos
pisos. Tot el museu és molt interessant; a Mª Jesús i a mi ens va agradar especialment
les sales dedicades a Tutankamon i el tresor trobat a la seva tomba, i la sala
de les mòmies reals; n’hi ha onze mòmies de diferents faraons i reines d’Egipte
de les dinasties XVII a XXI, des de 1650 a 945 aC., molt ben conservades; per entrar-hi
s’ha de pagar una entrada addicional, però realment val la pena pagar-la.
Bé, ara toca la visita al barri copto, també conegut com El Caire antic; és
el cor de la comunitat cristiana copta d’Egipte. Decidim agafar el metro, que
és la manera més ràpida i barata per arribar-hi des del centre de la ciutat, on
està el museu. Es pot entrar al barri a través de una de les quatre portes
obertes a la muralla romana; l’únic que es conserva de la fortalesa de
Babilonia és una torre construïda a l’any 98 per l’emperador Trajano, que
originàriament dominava un important port al Nil, abans de que aquest canviés
el seu curs.
En aquest barri visitem l’església de Sant Jordi, la sinagoga de Ben Ezra i
la Kineeset al-Muallaga, que és l’església de la Verge Maria, però més coneguda
com l’església penjada; es diu així perquè està construïda a cavall entre les
torres de la porta que s’obria al sud-oest de la muralla romana.
Decidim tornar al centre a dinar; tornem a
agafar el metro després de dinar per anar al barri islàmic. Però no hem trobat
ni el barri ni les mesquites; això si, després de caminar una bona estona per
El Caire, hem arribat a un mercat on només hi havia gent d’aquí i nosaltres
dos; tothom anava a la seva i en cap moment han intentat de vendre’s cap cosa;
això ha estat un fet quasi insòlit aquí a Egipte, ningú en deia res. Està clar,
sí el basar Khan al-Khalili està orientat als turistes, aquest mercat és per a
ells.
A la nit hem anat a l’espectable de llums i
so de les piràmides de Giza; aquí no fan descompte per a estudiants i hem pagat
75 pounds
(lluïres egípcies) cadascú. L’espectacle ha estat molt bé; fan, tot projectant
diapositives, un recorregut per tota la història faraònica d’Egipte.
Aquesta meravella del món, les Piràmides de
Giza, és això, una meravella del món tant de dia com de nit.
Diumenge, 27 de
juliol 2008
Avui hem sortit de l’hotel a buscar un taxi
i allí estava Alaa; li hem saludat i hem començat una llarga negociació entre
el seu amic, que feia d’interprete i traductor, i nosaltres. Hem quedat que per
100 LE i durant sis hores, Alaa ens portaria on nosaltres volguéssim i ens
esperaria durant les nostres visites; ha estat, crec, una bona negociació ja
que per 13,65 € un taxi ens ha portat a la porta dels llocs que volíem visitar.
La primera parada del matí ha estat a la
Ciutadella. Seu del poder d’Egipte i ànima del Caire durant set segles, la
Ciutadella va ser una creació de Saladino, que va manar construir un complex
islàmic imperial de incomparables vistes sobre la ciutat medieval.
Dintre del recinte emmurallat hem vist la
mesquita de Mehmet Ali, més coneguda com la mesquita d’alabastre; va ser
edificada a mitjans del s. XIX (1830-1848), prenent com a referència la
mesquita de Santa Sofia, d’Istanbul. Consta de dues parts: l’orador (on fan les
pregàries) i el pati. Al mig del pati es troba la font de les ablucions (on els
àrabs s’han de purificar el cos, mullant-se cinc cops al dia). La mesquita es
caracteritza per la gran quantitat d’alabastre que revesteix les parets.
L’interior de la mesquita està il·luminat per nombroses làmpades de vidre i
aranyes concèntriques de cristall, penjades de cadenes. Una vegada vista, la
conclusió va ser que les segones part normalment no són bones; sí has vist
l’original, aquesta bé, no està malament, però no l’arriba ni al turmell.
Desprès hem fet unes fotos des de les seves
muralles, ja que es veu una preciosa panoràmica del Caire i un primer plànol de
les principals mesquites.
Allí mateix hem vist un palau dels otomans;
jo destacaria que estava molt mal conservat, com la majoria de mesquites.
Per terminar la nostra visita a la Ciutadella, hem visitat la mesquita de
An-Nasir Mohammed; de 1318 és l’única estructura en peu dels mamelucs; pel meu
gust una mica simplona.
La segona parada del dia ha estat la
mesquita del sultà Hassan i la mesquita de Ar-Rifai; estan una en front de
l’altre i hem tingut que pagar 10 LE per mesquita i persona.
La mesquita del sultà Hassan és molt gran i
ja destacaria que té un mihrab molt maco i on havia vàries dones orant.
La mesquita de Ar-Rifai és la més maca, pel
meu gust, de totes les que hem visitat. Dintre n’hi ha vàries tombes dels
membres de la família real egípcia moderna i la de l’últim sha d’Iran.
Però el més curiós d’aquesta mesquita ha
estat veure que aquí la gent no van a la mesquita a orar sinó que els homes van
a fer la migdiada i les dones porten als nens a jugar, fer tombarelles i córrer
sense perill, com si fos un parc infantil, membres elles assegudes fan la
xerradeta.
I per terminar la nostra excursió per les
mesquites, hem escollit la de Ibn Tulun, per ser la més antiga d’Egipte. Va ser
construïda entre el 876 i el 879. Aquesta mesquita ens ha agradat força i cal
ressenyar que pels anys que té, i en comparació amb altres, està bastant bé
conservada.
L’última parada del dia al barri islàmic ha
estat al Khan al-Khalili, el basar. Aquest si que està adreçat al turista, no
com el de ahir.
Dilluns, 28 de
juliol 2008
Són les 5.00h. i sona el telèfon de
l’habitació per avisar-nos que ens hem d’aixecar, ja que a les 8.00h. surt el
nostre vol amb destinació Luxor. Arribem a Luxor a les 9.15h. i directament des
de l’aeroport anem a visitar el Temple de Karnak o millor dir els Temples de
Karnak, ja que és un espectacular complex de santuaris, pilones i obeliscs
dedicats a déus tebans i a faraons. Va ser el lloc de culte més important de
tot Egipte durant la dominació de Tebas. Va rebre el nom de Ipet-Isut, que
significa “el lloc més perfecte”, ja que durant uns 1500 anys va ser construït,
ampliat, desmantellat, restaurat, ampliant de nou i decorat, per els diferents
faraons.
El temple principal és el dedicat al déu
Amón. El que més ens ha impressionat d’aquest temple ha estat la gran sala
hipòstila amb 134 columnes, totes amb jeroglífics i a la part de dalt encara es
conserven els colors naturals dels jeroglífics. També impressionants són els
obeliscs, de quasi 30m. d’alçada, tots fets d’una sola pedra de granit rosat
portada pel Nil des d’Assuan, tots decorats amb jeroglífics de dalt a baix i
per tots els costats.
L’entrada al temple es fa per una avinguda
d’esfinxs amb cap de moltó, que al seu dia unia aquest temple amb el de Luxor.
D’aquí ens anem a visitar el temple de
Luxor. Més petit que l’anterior i construït en gran part per Amenofis III al
lloc on havia un santuari anterior construït per Hatshepsut. Als segles posteriors,
Tutankamón, Ramses II, Alejandro Magno i diversos governants romans van
realitzar ampliacions de l’estructura original.
A l’entrada, hi ha dues immenses estàtues
de Ramses II, decorades amb motius de les seves batalles, i un obelisc de
granit rosa; hi havia un altre que ara està a la plaça de la Concorde de Paris.
També es conserva a l’entrada de la sala hipòstila una estàtua d’alabastre de
Tutankamón i la seva dona. Per terminar el recorregut per aquest temple,
comentar el passeig de les esfinxs bastant bé conservades, que comunicava amb
el temple de Karnak a 3 km.
I un cop acabades aquestes dues visites,
ens varem dirigir cap a l’embarcador del riu Nil, on es trobava amarrat el Serenade
Nile, el nostre vaixell; el què serà el nostre hotel flotant els proper 7 dies.
Mentre ens assignen habitació, aprofitem
per recuperar forces dinant al restaurant del vaixell.
A la tarda, després d’una ben merescuda
migdiada, pugem a la coberta on està la piscina, el ridícul jacuzzi i les
còmodes hamaques. Des d’allà van veure una bonica posta de sol; que maco veure
com el sol s’amaga per darrera de la vall dels reis.
Dimarts, 29 de
juliol 2008
Avui el toc de diana ha estat a les 5.30 h.
Després d’un bon esmorzar, creuem, a les
6.30 h. al costat occidental del riu Nil i ens dirigim cap a la Vall dels Reis.
Aquí, el nostre guia Moisès, ens fa una llarga explicació del perquè els
faraons del Imperi Nou, les dinasties XVIII, XIX i XX, varen escollir aquesta
vall com a lloc on fer les seves tombes. Els faraons van escollir aquest lloc
per raons simbòliques, aquesta muntanya per la seva forma piramidal, i per
raons pràctiques, aquí les seves tombes s’endinsaven a la muntanya i era més
difícil que la seva mòmia i els seus tresors fossin usurpats.
Amb l’entrada a la Vall dels Reis, es poden
visitar tres tombes, a escollir entre les que estiguin obertes; però avui
nosaltres hem fet un 3 x 4 i hem visitat quatre tombes, ja que ens hem colat a
una de les tombes.
De
les nou tombes obertes avui, nosaltres varem escollir les tombes de Ramses IV; la
de Tutmosis III, aquesta tomba és de molt difícil accés, ja que quan arribes a
dalt de la muntanya, has d’entrar a una galeria molt llarga i tot baixant uns
esglaons molt alts arribes a la mastaba on la temperatura és elevadíssima; la
de Tutmosis IV, més petita que l’anterior però amb uns dibuixos molt ben conservats amb una gama
de bonics colors; i la de Ramses III. L’anècdota d’aquesta visita va ser que
com que hi havia molta cua, des de fora apagaven els llums perquè anéssim
sortint més ràpid.
Per acabar la visita a la Vall dels Reis, i
pagant una altre entrada, varem visitar la que per a nosaltres i per el seu
remon, a priori ens atreia més; es tracta de la tomba descoberta a l’any 1927
per l’anglès Howard Carther, com podeu imaginar la tomba del faraó Tutankamón;
malgrat que es va morir jove, guardava molts tresors al costat del seu sarcòfag.
A l’interior de la tomba es conserva la seva mòmia.
En acabar la Vall dels Reis varem anar cap
a Deir el-Bahari, el temple de la reina Hatshepsut. Aquesta va ser l’única
reina que va governar Egipte durant quinze anys. Es tracta d’un temple de pedra
incrustat, pràcticament, a la muntanya i amb una estructura de tres terrasses.
A continuació varem anar cap al temple de
Medina Habú, el segon en mida després del de Karnak.
I per terminar, i camí al vaixell, ens
varem aturar per veure els colossos de Memmon; una mica decepcionant ja que
estan molt deteriorats i uns dels està completament reconstruït.
Tornem al vaixell a dinar i passem la tarda
navegant i gaudint de les meravelloses vistes a tots dos costats del riu.
A les dotze de la nit, varem pujar a
coberta per observar com el nostre vaixell passava per la resclosa d’Esna.
Durant la nit, el vaixell continua navegant fins arribar a Edfú.
Dimecres, 30 de
juliol 2008
De bon matí, sortim cap al temple d’Horus
en una calesa per a quatre persones. Nosaltres anem amb Marisa i Victor, una
parella de Bilbao.
El temple de Horus, situat a Edfú, és un
centre de culte al Déu Falcó Horus. És el temple egipci més complert que es
conserva. Cal destacar d’aquest temple la seva impressionant entrada formada
per un descomunal piló i custodiat per dos grans falcons de granit.
La seva estructura és la mateixa que als
altres temples; primer està la sala oberta, on hi ha columnes romanes i a
continuació dos sales hipòstiles amb dotze columnes cadascuna.
Una de les coses més curioses d’aquest
temple és el nilometro, amb el que mesuraven el nivell del riu de tal manera
que quan hi havia crescuda, les collites eren bones; per tant, com que augmentaven
els ingressos, es pujaven els impostos. Però si el nivell del riu no pujava, no
hi havia collita bona i al no haver-hi guanys baixaven els impostos.
També ens ha sorprès que molts dels gravats
dels déus i dels ídols egipcis tenien el cap, les cames i els braços picats; ho
van fer els cristians coptos en arribar al temple, ja que no reconeixien als
déus egipcis.
Al final del temple hi ha una sala amb una
barca solar; aquesta és la replica de la que va trobar el francès Mariette i
que es va portar al Louvre.
Tornem al vaixell i a navegar cap a Kom
Ombo.
Amb la posta del déu Ra, van visitar el
temple de Kom Ombo. A destacar el color de les pedres a aquesta hora.
Es tracta d’un temple a la vora del riu Nil
dedicat a dos déus; la part dreta està dedicada al déu Sobek, déu cocodril de
la fertilitat; i la part esquerra al déu Horus.
La seva estructura com totes: els pilons de
l’entrada, la sala oberta, les sales hipòstiles i els santuaris al déus.
Dijous, 31 de
juliol 2008
Com tots els dies, avui també hem matinat.
A les 7.00 h. hem sortit a veure l’obelisc inacabat; es tracta d’un obelisc
encarregat per la reina Hatshepsut i que es va trencar quan el tallaven. A la
cantera varem veure l’obelisc de granit rosa mig tallat i trencat.
Cal dir que d’aquesta cantera ha sortir tot
el granit i les pedres per fer les piràmides i els temples que hem vist.
En front de la cantera es troba un
cementeri fatimí.
Des d’aquí hem anat a la gran pressa. Una
obra de grans dimensions, finançada amb l’ajuda dels russos, i que serveix per
a controlar el cabdal d’aigua del riu Nil i evitar les inundacions, i a la
vegada per a produir energia elèctrica per tot el país. Quan es va acabar la
pressa, l’aigua embassada darrera es va convertir en el llac Naser, el llac
artificial més gran del món.
Per terminar d’omplir el primer matí a Assuan,
i pel nostre compte, hem anat a l’illa d’Agilkia a visitar el temple de Philae
o de la Deessa Isis. Amb en Josef, un taxista molt atent, hem anat fins a
l’embarcador i allí amb una barqueta fins el temple; varem pactar amb el
barquer una hora de visita. El més maco d’aquest temple és l’entorn on està
situat, una illa molt petitona on només hi ha el temple.
A la tarda, desprès del té de les cinc, van
anar caminant al zoco. Amb poca gent, es podia passejar tranquil·lament, malgrat
que de tant en tant algú et volia vendre quelcom. Van entrar a una botiga de espècies
on un jove ens va oferir d’olorar diferents
espècies. També van entrar a una botiga d’argent del poble nubio, on un jove
ens ensenyava penjolls a la vegada que ens explicava coses del poble nubio.
Per acabar la nostra passejada, varem prendre
un te de karkadei mirant l’ambient del zoco.
Divendres, 1 d’agost
2008
Avui comencem el dia una mica més relaxats,
ja que fins les 11.000 h. no tenim l’excursió programada del matí. Bé, aquesta
excursió es tracta de conèixer i provar l’embarcació tradicional que fan servir
els egipcis per desplaçar-se pel Nil; a aquesta embarcació els egipcis la diuen
faluca i es desplaça gràcies a l’acció del vent i la perícia dels que la porten
per moure i controlar les veles. Així és que a les 11.00 h. varem començar a
navegar al voltant de l’illa Elefantina durant aproximadament una hora. Mentre
naveguem, el guia ens va explicar una mica de la cultura i de l’estil de vida
dels egipcis a l’actualitat.
Desprès d’aquest passeig tant agradable van
tornar a dinar al vaixell.
A la tarda, Vanesa, Robert, Marisa, Victor
i nosaltres dos ens varem posar d’acord per anar a visitar l’illa Elefantina.
Desprès de seguir vàries indicacions de gent d’Assuan, finalment van trobar el
ferry públic per travessar el riu Nil i arribar a l’illa Elefantina pel mòdic
preu de 1 LE per persona (0,13 €/persona). Durant el curt trajecte, coneixem a
un habitant del poble nubio, es va presentar com a Mustafà. Mustafà, una
persona molt oberta i agradable, es va oferir a ensenyar-nos el seu poble.
Cal dir que a l’illa Elefantina hi ha dos
pobles nubios, Siou i Koti, els quals tenen un idioma diferent a l’àrab.
Mustafà ens va guiar pels camins del poble,
a la vegada que ens anava explicant la flora i fauna que trobàvem: plataners,
palmeres amb dàtils, l’arbre del mango, llimoners amb llimones molt petitones i
com que era tot un cavaller, va donar, a cadascuna de les dones de l’expedició,
una flor molt maca. Respecte a la fauna van trobar xais, gallines, el gall i un
burro.
Durant tot el camí, Mustafà es va mostrar
com un gran showman, explicant coses, anècdotes, .... a la vegada que
gesticulava, ballava i cantava. Desprès de passar pel forn d’adob on fan el pa,
l’hort, petites quadres, .... arribem al poble. Tot són cases d’adob, algunes
pintades de color i moltes d’elles amb un cap de cocodril dissecat a la porta.
En Mustafà ens porta a una cosa del poble, que tenien tres mascotes molt
curioses, tres cocodrils. Aquí varem descansar una mica, van prendre una
cola-cola molt freda i Vanesa, Marisa i Robert es van fer un tatuatge de henna
per la dona de la casa.
Mentre es feien el tatuatge, amb l’home de
la casa van fer intercanvi de frases; primer deia un frase en anglès, que
desprès traduïa a nubio i nosaltres li deien en castellà; no sé si l’home es va
quedar amb alguna cosa; jo vaig aprendre “erminia nu?” o quelcom semblant, que
vol dir: Com estàs?.
Al sortir de la casa del poble, Mustafà ens
va portar a la porta del Museu d’Assuan i les ruïnes d’Abu, i ens va esperar
fora mentre nosaltres feien la visita.
Per tornar cap al nostre vaixell, Mustafà
es va oferir portar-nos en una faluca, que van acceptar desprès una petita
negociació pel preu.
La tornada al nostre vaixell va ser molt
divertida, ja que Mustafà ha estat cantant i ballant quasi bé tot el trajecte;
va haver un moment que no bufava el vent i pensàvem que no arribaríem, però
Mustafà ens va mostrar la seva destresa amb les veles i el coneixement del Riu
i les corrents d’aire per poder navegar i arribar a bon port.
Desprès de donar-li una bona propina per la
seva gentilesa, varem regressar al nostre vaixell.
Desprès de sopar, amb Marisa i Victor, van
sortir a prendre un te al zoco; com que els divendres és el dia festiu dels
islàmics, els carrers i els parcs estaven plens de gent. Cal destacat, que al
zoco hi havia molts egipcis, més que turistes.
Desprès d’un agradable passeig pel zoco ens
varem seure a fer un te, tres de karkadei i un de malva, ja que a Miquel el
regust àcid del karkadei no li va agradar.
Dissabte, 2 d’agost
2008
Dia de navegació.
Avui, juntament amb Marisa, Victor, Vanesa
i Robert, hem planificat l’excursió, pel nostre compte, per demà. Hem decidit
que anirem a visitar els museus de Luxor.
Diumenge, 3 d’agost
2008
Tal com varem quedar ahir, avui hem baixat
a esmorzar a les 8.00 h. I a les 8.30, ja estàvem els sis preparats per una
nova aventura.
Com és habitual, hem agafat un taxi, no
sense abans haver regatejat una bona estona amb el taxista, ja el nostre
embarcador estava una mica lluny del centre de Luxor.
La primera parada ha estat el Museu de la
Momificació; es tracta d’un petit museu que explica el procés que feien servir
per momificar faraons, nobles, així com animals sagrats d’aquella època. Al
museu varem veure la mòmia d’un sacerdot i uns quants animals momificats: un
cocodril, un mico, un gat i fins i tot hi havia un peix momificat. També van
veure algunes de les eines i dels materials que feien servir durant el procés
de la momificació, així com alguns dels objectes per el viatge de la mòmia a
l’altre món.
A la sortida ens esperava el nostre taxista
per portar-nos al Museu de Luxor. Aquest museu ens va sorprendre gratament per
les seves bones instal·lacions i continguts; la visita comença amb una
presentació en vídeo, per desprès passar a les diferents sales on hi havia
estàtues, mòmies, joies, ...etc. de diferents èpoques i llocs de tot Egipte, i
tot molt bé explicat.
A mi, personalment, em va agradar una sala
on hi havia les peces que feien sevir per la guerra i la caça; hi havia
llances, fletxes, arcs, diversos ganivets i un carro de fusta i or descobert a
la tomba de Tutankamón.
Quan van acabar la visita, van tornar
ràpidament al vaixell a dinar, perquè a les 13.00 h. sortien d’excursió cap a
Dendera, en un comboi que organitza el govern per salvaguardar la seguretat
dels turistes.
A Dendera està el temple dedicat a Hathor,
deessa de l’amor i els plaers sensuals, patrona de la música i la dansa. Cal
destacar d’aquest temple, entre d’altres coses, la representació, en baix
relleu, d’una barca sagrada en una de les parets del temple. També la cripta, a
la que s’accedia per una obertura tant petita que anàvem ajupits i un a un. A
la part superior del temple hi havia una copia del zodíac egipci, ja que
l’original està al Louvre. La visita del temple es va acabar fent-nos una foto
amb el Déu de la cervesa, que semblava un “nan borratxó”.
El dia va acabar amb una festa, al vaixell,
amb un espectacle de dansa del ventre i l’espectacular ball d’un derviche.
Dilluns, 4 d’agost
2008
Avui, dia de trasllat, ens aixequem tard,
ja que fins a les 13.00 h. no surt el nostra comboi fins a Hurgada.
El trasllat ho fem per carretera en quatre
hores.
A mida que ens acostàvem a Hurgada,
augmentava la nostra expectativa, ja que tot era desert al nostre voltant. Però
finalment ens varem portar una sorpresa molt agradable, ja que ens varem
allotjar a l’hotel Intercontinental Abu Soma Resort, el nostre oasis al mig del
desert; es tracta d’un dels millors i super-luxós dels que hi ha al mar Roig.
Només entrar al hall ens varem adonar que
aquests tres dies serien molt diferents a tot el que havien vist i viscut a
Egipte. La decoració i la grandària del hall és espectacular, amb una gran
cúpula central de vidres de colors, uns quants murals a les parets i un
exquisit piano-bar al centre.
Per arribar-hi a la platja hem de travessar
les precioses piscines amb cascades d’aigua, roques i grutes, un jardí amb rius
artificials i ponts de pedra i allí estan els peixos esperant-nos per nedat al
nostre costat.
Dimarts 5 d’agost
2008 i dimecres 6 d’agost 2008
Dies de descans i relaxació. Aquests dos
dies ens van venir molt bé, desprès dels llargs dies que varem passar durant la
ruta d’Egipte plens de visites, calor i dormir poc.
Així que a Hurgada hi ha poc que explicar;
tant sol ens varem dedicar a tastar els exquisits plats dels restaurant de
l’hotel, a passar bones estones a les piscines, a passejar per la platja, a
gaudir dels espectables nocturns a l’hotel i de la música en directe del piano-bar,
les postes de sol que es veien des d’una de les terrasses de l’hotel.
Una de les nits, al petit moll que hi havia
a prop de l’hotel, una de les persones que s’encarregaven de vigilar un dels
vaixell, ens va indicar que anéssim a un lloc que l’home deia “very beatiful”;
des d’aquest lloc es podia observar el cel ple d’estels com mai ho havia vist;
tenia raó, era realment molt maco.
Dijous, 7 d’agost
2008
Avui ens aixequem aviat ja que el nostre
vol d’Hurgada cap El Caire surt cap a les 8.00 h. A Hurgada, podem facturar
maletes fins a Barcelona, però només ens donen bitllet fins a El Caire.
Una hora més tard, arribem al caòtic
aeroport de El Caire. En arribar, busquem la finestreta on ens donaran el
bitllet cap a Barcelona. I primera sorpresa, hi ha una sola cua per a totes les
finestretes, i per tant hi havia gent que tenia que embarcar i encara estaven
fent cua; la segona sorpresa, va ser quan ja estàvem fent cua, va ser veure un home
a un megàfon cridant a la gent del vol de London; com que ja tenien que
embarcar, els cridaven i els passaven els primers. Quan van arribar a la nostra
finestreta, començaven a cridar a la gent del vol de Madrid, el vol dels nostres companys de viatge Marisa i Victor.
Així que varem sortir corrent cap a la
porta d’embarcament dels nostres amics, sense tenir gairebé temps per
acomiadar-nos.
El nostre vol, cap a Barcelona, va sortir
puntualment un quart d’hora més tard.
La visita a un país com Egipte no deixa
indiferent a ningú, pels seus grans monuments, per la manera de ser dels
egipcis, amables malgrat que sempre intentin treure’ns diners.
Per acabar, vull agrair el bon rotllo que
va haver-hi amb els nostres companys del viatge, especialment a Marisa i
Victor, que ens van acompanyar durant els quinze dies de viatge. Vull també,
des d’aquí, donar una menció especial a Mustafà, crec que tots els que el varem
conèixer aquella tarda al poble nubio no li oblidarem mai.
