La data real d’inici d’aquest viatge va ser el 21 de febrer del 2009. Era un dissabte de carnestoltes i per primera vegada jo em vaig disfressar de nuvi. La Mari anava disfressada de núvia i el petit comitè de familiars que van assistir a la cerimònia també anaven disfressats per celebrar l’esdeveniment.
Com a anècdota cal dir que va ser el primer mes de febrer de la meva vida, que vaig fer unes vacances per viatjar. Vam triar anar a Costa Rica perquè aquest país centreamericà és ideal per anar al febrer, on les temperatures són molt càlides i hi ha poca pluja, i per descomptat per a gaudir dels paisatges de les seves costes i muntanyes, com també de la seva flora i fauna que es troben en els nombrosos Parcs Nacionals.
23 febrer 2009 San José
Si hi ha un lloc d’aquest país que és prescindible de visitar, aquest és la seva capital, San José. És una ciutat on no destaca res i és més aviat lletja.
Nosaltres vam arribar a San José al capvespre, tot just per a sopar i anar a descansar a l’hotel. L’endemà després d’esmorzar ens esperava la furgoneta que ens portaria al Parc Nacional de Tortuguero. El poc que van poder veure mentre sortíem de la capital, no ens va agradar gens.
24-25-26 febrer 2009 P.N. Tortuguero
La furgoneta que ens portava fins al P.N. Tortuguero va trigar poc menys de 3 hores en arribar fins a un embarcador on vàrem pujar a una llanxa ràpida, per tal d’arribar navegant pel riu Parismina al nostre hotel Turtle Beach Lodge. L’hotel estava ubicat en mig de la selva, i la nostra habitació era en realitat una cabana de fusta que formava part del complex hoteler.
La primera nit no vam poder dormir massa, ja que les finestres de la nostra cabana eren mosquiteres sense vidre, i se sentia molt soroll dels animals de la selva.
El nostre hotel estava a tocar del mar Carib, però no era la típica platja per anar a prendre el sol ni banyar-se. Les platges del Carib nord de Tortuguero s'enfronten a un oceà obert i tendeixen a tenir fortes ones i forts corrents. Són platges verges i totalment salvatges, plenes de vegetació i matolls.
En la nostra estada en el primer parc nacional de l’itinerari per Costa Rica, vam prendre consciència de la bellesa i la diversitat de la flora i fauna d’aquest país. Vam fer un recorregut pel riu a bord d’una llanxa, on els sentits de la vista i l’oïda estaven a flor de pell. Vam poder veure cocodrils, basilisc verd, iguanes, tortugues, i tota mena d’aus.
Un matí vam fer una excursió que va consistir a fer una ruta de senderisme per la selva fins a dalt d’un turó. El nostre guia ens va aconsellar calçar-nos amb botes d’aigua que ens va oferir ell, nosaltres vam acceptar amb una mica de reticència, però de seguida ens vam adonar que el nostre guia sabia el que feia, ja que el sender de la ruta estava totalment enfangat. Durant la caminada vam poder veure una serp verinosa i una curiosa granota vermella.
Quan teníem temps per a relaxar-nos, ens tombàvem en hamaques de tela que penjaven dels arbres, o passàvem una bona estona mirant com saltaven els micos entre els arbres.
27 febrer 2009 Reserva ecològica cascada riu Fortuna
Quan deixem el P.N. Tortuguero, lloguem un cotxe que serà el nostre mitjà de transport durant tot el que queda del circuit per Costa Rica. El nostre pròxim destí serà el P.N. Volcà Arenal, però abans d’arribar realitzem una aturada per a visitar la “Reserva Ecologica Catarata Rio Fortuna”. Així es que aparquem el cotxe i anem caminant a un mirador de la cascada de Rio Fortuna. Bé, de fet continuem caminant fins a arribar sota mateix de la impressionant cascada.
28 febrer 2009 P.N. Volcà Arenal
La carretera que anava fins al Parc Nacional Volcà Arenal, estava en bastant mal estat i per aquest motiu vàrem trigar més temps de l’esperat a arribar al nostre destí. Després d’estar una bona estona aturats a la carretera, perquè estaven fent obres de reparació, finalment arribem a un lloc en què hi ha un cartell que ens dona la benvinguda al “Parque Nacional Volcán Arenal”. Quan deixem el cotxe i comencem a caminar, ens trobem amb diversos cartells informatius que ens advertien que estàvem entrant en una zona d'alt risc volcànic, i l'entrada era sota la nostra responsabilitat. Malgrat l’advertiment, nosaltres continuem caminant seguint les indicacions del sender colades. El sender colades és una ruta a peu que transcorre sobre corrents de lava solidificada provinents del volcà l’any 1992. Com que tampoc era qüestió de cridar el mal temps, vàrem fer una visita ràpida a la zona sense entretenir-nos massa.
01-02 març 2009 P.N. Monteverde
Continuem la nostra ruta en cotxe fins al pròxim destí. Aquesta vegada ens dirigíem al Parc Nacional Monteverde. Cal dir que el recorregut fins al P.N. Moteverde va ser una mica complicat de seguir, ja que no hi havia carretera asfaltada, era tot un camí de sorra. Ens van aturar en un pont en què es podien veure cocodrils al riu que passava per sota. Vàrem passar uns moments d’incertesa perquè no estàvem segurs que fóssim en bona direcció, fins que ens vàrem aturar per demanar indicacions a una persona que caminava per la vora del camí. Vam tenir la bona sort que aquesta persona, es va oferir a acompanyar-nos en el cotxe fins al final del trajecte.
Quan vam arribar al P.N. Monteverde, el temps era plujós i més aviat feia fred. Malgrat això el lloc era espectacular, com el seu nom indica tota la zona era verda amb una abundant vegetació boscosa. L’hotel també era espectacular, la nostra habitació era una petita casa de fusta dúplex amb porxo, ubicat a dalt de la muntanya.
L’endemà d’arribar a Monteverde vam escollir l’opció d’anar a fer tirolines. El circuit de tirolines ubicat al bosc nuvolós, constava de 13 tirolines de més d’1 kilòmetre de longitud i 100 metres d’alçada. L’experiència va ser bestial sobretot per a la Mari que s’ho va passar molt bé. La veritat és que a mi no em va agradar tant, ja que anava bastant acollonit per l’alçada i la velocitat que agafaven les tirolines.
En acabat el circuit de tirolines i després d’una bona dutxa vam anar a dinar. Cal dir, que el menjar de Costa Rica és molt natural i molt bo. Cal destacar els sucs naturals elaborats amb fruites tropicals espremudes al moment.
Durant la nostra estada a Monteverde van tenir l’oportunitat de visitar un interessant i curiós ranario. En aquesta instal·lació hi havia desenes de granotes i gripaus de totes les espècies. Va ser molt curiós observar espècies de tots els colors (vermells, blaus, grocs, transparents...).
03-04-05 març 2009 P.N. Manuel Antonio
Els últims tres dies del nostre viatge a Costa Rica ho passem a la costa de l’Oceà Pacífic, concretament a la zona del Parc Nacional Manuel Antonio.
Durant el nostre trajecte en cotxe en direcció al P.N. Manuel Antonio, una vegada més vàrem comprovar la diversitat de la fauna d’aquest país. En un costat de la carretera vam poder observar com un esbart de voltors negres americans s’estaven menjant una serp.
De seguida d’arribar a l’hotel del P.N. Manuel Antonio ens vàrem instal·lar a l’habitació del nostre hotel, que en aquest cas era com una mena de bungalow. Al principi ens feia por sortir del bungalow, ja que sempre trobàvem una iguana molt a prop de la porta, fins que ens vàrem acostumar i ens vam adonar que no era perillós ja que l’animal sempre passava de nosaltres.
A Quepos una petita localitat situada a sis quilòmetres del nostre hotel, ens va passar una petita anècdota. Vam anar a un banc d’aquest poble per a descanviar dòlars a colons (moneda costa-riquenya). Tot seguint vàrem continuar visitant el poble. Vam passar per una escola i en aturar-nos un moment a l’entrada, va venir una mestra i ens va convidar a entrar a l’escola.
Bé, com ja he comentat anteriorment a Manuel Antonio va acabar el nostre viatge de noces. Vàrem aprofitar aquests últims dies per a descansar, banyar-nos, prendre el sol en les magnífiques platges del Pacífic, i fer els últims àpats degustant el riquíssim peix fresc i sucs naturals que oferirien els restaurants de la zona.
Vull acomiadar aquesta entrada del blog amb la salutació habitual de la gent de Costa Rica, que escoltàvem a totes hores del dia; PURA VIDA.
06 març 2009 Tornada a Barcelona
Tornem a Castelldefels.
2 comentaris:
Costa Rica és un pais per disfrutar al teu aire. És per aixó, que llogar un cotxe és la millor manera de recòrrer i trobar paisatges impressionants. Mai et sentiràs perdut, ja que la seva gent és encantadora.
Publica un comentari a l'entrada